Disfuncions orofacials


Les disfuncions orofacials engloben tot un seguit d'alteracions (dificultats pràxiques, malformacions orgàniques, persistència de mals hàbits, etc.) les quals tenen repercussió directa en els processos de maduració motriu, psicosocial i emocional del infant, i a més, poden provocar retards en els aprenentatges d'aquest.

 

En l'adult, si aquestes alteracions no s'han corregit, poden ésser motiu de problemes de tipus orgànic i/o funcionals, i provocar dificultats i alteracions de forma permanent.     


Quins són els trastorns més habituals?


Els trastorns més habituals són:

 

1. RESPIRACIÓ BUCAL I/O ORAL

  

2. DEGLUCIÓ DISFUNCIONAL I/O ATÍPICA 

 

3. DISFÀGIA

 

4. DISFUNCIÓ MASTICATÒRIA

 

5. MALOCLUSIONS DENTALS

 

6. DISGLÒSSIES  


Signes d'alerta


Si vostè observa algun dels següents signes d'alerta, cal que es posi en contacte amb un professional especialitzat dins l'àmbit de les alteracions i/o trastorns orofacials. En aquest cas, un logopeda especialista en teràpia miofuncional. Aquest l'assessorarà i l'indicarà quin és el millor tractament per al seu problema i/o dificultat de base.

 

- El nen respira per la boca tant de dia com de nit (mirant l'ordinador, la tele, etc.) i sempre la té oberta.  

 

- Presenta babeig diürn i nocturn.

 

- Sempre té la boca seca i els llavis ressecs.

 

- Presència d'halitosi (li fa pudor la boca).

 

- Es cansa al córrer.

 

- Es refreda freqüentment.

 

- Pateix d'apnea de la son o de ronquera.

 

- Son intranquil o agitat.

 

- Sudoració excessiva.

 

- Treu la llengua al rebre l'aliment i fa ganyotes abans d'empassar.

 

- Vessa líquid al veure.

 

- Ús perllongat del xumet o succió del dit polze a edats que no corresponen (també altres hàbits com mossegar-se les ungles, llapissos, etc.).

 

- Bruxisme (apreta les dents).

 

- Presència de maloclusions dentals (apinyament dental, mossegada oberta, etc.).

 

- No articula bé alguns sons de la parla.

 

- Clicks a l'obrir la boca o molèsties a nivell de l'articulació de la mandíbula (ATM).


Alguns exemples d'alteracions orofacials


 

L'hàbit de la respiració oral i/o bucal, pot provocar importants alteracions tant esquelètiques (asimetries facials, maloclusions dentals, etc.) com funcionals (no articulació d'alguns sons de la parla, etc.) en nens en període de creixement com en adults els quals, encara no han après a corregir aquest hàbit.

 

 

 

La presència de carnots (adenoides hipertrofiades), pot ésser motiu de l' obstrucció de la respiració nasal i per tant afavorir una respiració de tipus oral i/o bucal. També pot ésser la responsable de l'anomenada síndrome d'apnea obstructiva de la son (SAOS). 

 

 

També, la presència d'amígdales hipertrofiades (més grans del normal), pot provocar l'avançament de la llengua i afavorir una deglució atípica o una maloclusió de classe III per avançament mandibular.

 

 

La deglució disfuncional i/o atípica es provocada per una llengua la qual s'avança cada vegada què empassem saliva, d'altres líquids o menjar. Aquest patró de deglució alterat, a mida que es va repetint al llarg del dia, és el principal responsable de que es produeixin maloclusions dentals (mossegada oberta principalment). 

 

 

L'hàbit de succionar-se el dit polze, és un dels principals responsables de maloclusions com ara la mossegada oberta o maloclusions de classe II. 

 

 

Un fre labial curt pot donar com a resultat alteracions dentàries (diastemes de les incisives superiors).  

 

Un fre lingual curt, pot ésser el principal responsable d'alteracions de la parla per impossibilitat de fer arribar la llengua allà a on hauria de contactar per a poder produir-se el so que volem articular (ex: rotacisme: impossibilitat per a produir el so /r/).

 

 

El llavi leporí és un dels trastorns congènits més freqüents a nivell orofacial i cal cirurgia (queiloplàstia) i tractament logopèdic post intervenció. 

 

Un dels principals problemes de recidives en maloclusions dentals, són deguts a què encara persisteixen alteracions de tipus funcional com ara una deglució disfuncional i/o atípica o d'altres mals hàbits com la succió del dit polze, mossegar-se les ungles, etc. (ex: mossegada oberta).

 

 

Una de les alteracions més freqüents a la nostra societat avui dia són els trastorns de l'articulació temporomandibular (ATM), els quals són responsables de dificultats per a mastegar còmodament aliments, parlar, etc.  També poden cursar amb cefalees, dolors musculars de cap i coll, sorolls a les orelles (acúfens), etc. 


El sistema estomatognàtic (SEG)


Entenem per disfuncions orofacials tots aquells trastorns els quals, afecten en major o menor mesura l'adequat funcionament del sistema estomatognàtic (SEG). 

 

El sistema estomatognàtic (SEG), es troba format per les estructures del cap, cara i coll, les quals desenvolupen les següents funcions: 

 

 - Succió

 - Deglució 

 - Respiració

 - Posició del cap

 - masticació

 - articulació

 

Des del punt de vista evolutiu, els canvis de mida i forma de les estructures de l'aparell bucofonador repercuteixen en l'execució de les seves funcions: 

 

L'execució de les funcions orofacials primàries actua com una gimnàstica per a la musculatura, mitjançant la qual s'entrenen la sensibilitat, precisió i coordinació dels moviments (necessaris també per a l'articulació dels sons). Per altra banda, si es van realitzant sense destorb s'afavoreix el desenvolupament harmònic de les estructures òssies.

 

"Principi de Claude Bernard: La funció crea l'òrgan i l'òrgan proporciona la funció."



Bibliografia


GrandiDiana i VentosaYvetteDetecció i tractament de les disfuncions orofacials, nivells 1 i 2.   

 

Lou MorenoAnaapunts d'universitat (FUB Manresa).