Trastorns de la deglució



Els trastorns de la deglució tant en infants afectats d'una malaltia neurològica com en persones adultes amb dany cerebral sobrevingut, és una seqüela que afecta als processos naturals de la deglució i que comporta la necessitat d'intervenir d'una forma precoç per tal d'evitar conseqüències indesitjades per a la vida d'aquests.


La deglució


La deglució es pot definir com l'acte d'empassar els aliments sòlids, els líquids i la saliva. Aquest acte es contempla des del moment en què col·loquem el menjar a la boca fins que aquest arriba a l'estómac. És un procés que comprèn un conjunt de moviments voluntaris i involuntaris que es realitzen de forma ràpida, complexa i semiautomàtica.

 

També la podem definir com el pas de l'aliment des de la boca a l'estómac mitjançant un acte continu, integrat i complet en el qual intervenen els músculs llisos i estriats. s'inicia voluntàriament i es completa mitjançant el reflex de deglució, el centre de control es troba en el tronc encefàlic.  


La deglució comença de forma voluntària a la cavitat bucal i continua de forma involuntària-reflexa en la faringe i l'esòfag. No només té a veure amb l'alimentació, sinó també en la deglució de saliva, tant de dia com de nit. La rehabilitació logopèdica, es centrarà en el treball de la fase preparatòria i la fase oral de la deglució ja que aquestes són totalment voluntàries i conscients.

 

La dividim en:

 

1. FASE VOLUNTÀRIA I/O FASE ORAL

 

En aquesta primera fase, la llengua empeny l'aliment cap a la faringe, ajudada per l'acció de la saliva. Així, la saliva, compleix la seva funció de lubricació i formació del bol alimentari.  

 

En aquesta fase es dona l'anomenada digestió bucal, la qual dona lloc a la "degradació simple o bàsica" per part de dos enzims que es troben a la saliva els quals actuen sobre l'aliment. Un dels prinicipals enzims és l'amilasa salival que inicia la digestió química del midó. Aquesta degradació és molt simple i ràpida.

 

En aquesta primera fase totalment conscient i voluntària, també actuen la masticació, la qual ens ajuda a "degradar" millor l'aliment i crear el bol alimentari. Aquesta fase es troba innervada pels parells cranials V, VII i XII, els quals tenen acció sobre els processos de masticació, de l'articulació temporomandibular (ATM), a més de les estructures orals i linguals.

 

2. FASE INVOLUNTÀRIA

 

Correspon al conjunt de moviments peristàltics que impulsen al bol alimentari per que aquest pugui passar primer a la gola i després a l'esòfag i puguin seguir el processos digestius.

 

La podem dividir en:

 

- FASE FARÍNGIA: en començar la deglució, s'atura momentàniament la respiració. En un moviment coordinat s'eleva també el vel del paladar, segellant la nasofaringe. Igualment, en ser tancada la tràquea gràcies al descens de l'epiglotis i als moviments dels plecs vocals i vestibulars els quals s'apropen a la línia mitjana, es dilata al mateix temps l'orifici esofàgic per tal de fer passar cap a l'esòfag el bol alimentari.  

 

- FASE ESOFÀGICA: gràcies als moviments peristàltics, el bol alimentari transita per l'esòfag fins l'estómac tot i travessant el càrdies.    


Vídeo explicatiu sobre el procés de deglució.