Disfuncions craneomandibulars


Conceptes bàsics


Abans d'entrar en detall en els trastorns craneomandibulars o d'articulació temporomandibular (ATM), cal fer un breu repàs a l'anatomia i fisiología d'aquesta.

 

Situació de l'ATM

 

Inicialment hem de saber situar aquesta articulació dins l'espai del crani qe li correspon. Aquesta forma part de la mandíbula o maxil·lar inferior i s'uneix al maxil·lar superior i/o part inferior del crani. 

 

Estructura de l'ATM

 

1. Còndil mandibular.

2. Menisc o disc articular.

3. Cavitat glenoidea del temporal.

4. Eminència o tubercle del temporal.

5. Conducte auditiu extern.

 

 

 

Imatge per ressonància (R.M.N) de l'ATM esquerra:

Biomecànica de l'ATM

 

És una articulació bilateral, enllaçades per la mandíbula o maxil·lar inferior (òs únic).

 

- El moviment d'una de les articulacions interfereix en l'altre (per això és una articulació complicada de tractar). 

 

- És una articulació sinovial (es mou) i per tant ha de funcionar per tal de nodrir-se i lubricar-se. 

 

Revestida per fibrocartílags.

 

- Realitza moviments complexes a partir de 2 moviments bàsics: rotació i translació, dirigits per la integritat de les dents i de l'oclusió, per la posició de les bases òssies i la situació muscular.

 

Moviments vinculats a les funcions estomatognàtiques (succió, deglució, masticació, badallar, somriure, repòs i parla).

- Els músculs que intervenen són: 

 

Músculs d'obertura mandibular: ventre anterior del digàstric, milohioïdeu, genihioïdeu i pterogideu extern.

 

Músculs d'elevació mandibular: temporal, masseters i pterogideu intern.

 

- Consta d'un menisc articular el qual s'ha de moure sincrònicament amb el còndil. 

En el següent vídeo (en anglès), podem veure la biomecànica de l'ATM i totes les seves estructures implicades:


ATM i creixement


L'ATM humana té un paper fonamental per al creixement òssi de la mandíbula ja què dins l'interior de la càpsula articular, és localitza el centre de creixement mandibular. Qualsevol fractura de còndil en etapes primerenques, pot repercutir en el desenvolupament i/o creixement facial (asimetries, etc.). En cas de fractures de còndil, en infants s'intenta fer una intervenció conservadora (s'evita per poc què es pugui la cirurgia ja que no és gaire convenient tocar aquesta articulació).


Trastorns de l'ATM


Etiología 


Etiològicament podem distingir:

 

- Factors dentaris.

 

- Alteracions oclusals.

 

- Alteracions esquelètiques.

 

- Hiperactivitat muscular (bruxisme excèntric o cèntric).

 

- Hàbits nocius (mossegar llavis, onicofàgia).

 

- Problemes emocionals (estrès, depressió, etc.).

 

- Problemes degeneratius (artrosi, etc.).

 

- Lesions traumàtiques (accidents, caigudes, agressions, etc.).

 

- Dolències sistèmiques (osteoporosi, atritis reumatoide, etc).

 

Tipus de trastorns

 

Alteracions craneomandibulars (inflamació de la càpsula articular, trencament de les fibres musculars, subluxacions (encara no hi ha una separació complerta entre còndil i menisc i per tant no es pot considerar luxació, etc.).

 

- Anomalies del desenvolupament.

 

- Artritis reumatoide (pot derivar en anquilosi).

 

- Anquilosi (limitació de moviments per la unió de la superfície articular).

 

- Luxacions (separació complerta de superfícies articulars).

 

- Neoplàsies d'ATM (poc freqüents)

 

- Fractures

 

 

 

El bloqueig del disc articular és un dels pitjors trastorns d'ATM. El disc no retorna cap al seu lloc i per tant provoca una luxació (separació complerta de superfícies articulars). 

 

 

L'anquilosi d'ATM és la fusió total del còndil mandibular amb la part corresponent del maxil·lar superior. Això provoca greus conseqüències per al normal funcionament mandibular (imatge: TAC 3D ATM dreta). 

Podem a més, dividir dos grans grups de disfuncions d'ATM:

 

1. Musculars

 

- Les més freqüents.

 

- Aparició i desaparició espontània (tensió, estrès, etc.).

 

- Relació amb problemes oclusals i funcionals.

 

- l'ATM és normal.

 

- Si hi ha "clicks" no és solament muscular.

 

- Si es cronifica pot convertir-se en articular.

 

2. Intrarticulars

 

- 1r estadi: modificació de la posició del disc: més anterior es considera dislocació anterior del disc i si és posterior, del còndil.

 

- 2n estadi: dislocació del disc amb petits bloquejos periòdics. A vegades no pot obrir la boca o ho fa amb un cert desviament. Dislocament posterior del còndil.

 

- 3r estadi: dislocació anterior del disc sense reducció.

 

- 4t i 5è estadi: dolencia degenerativa articular, procés sever.

 

Nota: si no hi ha "click" no vol dir què no hi hagi problemes, pot ser què el disc no retorni. 


En els següents vídeos podem veure alguns dels diferents trastorns o disfuncions i per què es produeixen:

 

En aquests dos vídeos podem veure el "click" articular en obertura i tancament i per què es poden produir:

En el següent vídeo s'explica les conseqüències del bruxisme:

Símptomes i/o queixes

 

- Dolor (constant, crònic (aquest no sol ser ni agut ni punyent)).

 

- Sorolls articulars.

 

- Destorbs funcionals.

 

- Limitacions del moviment mandibular (si aquest es troba afectat la càpsula articular no es nodreix i pot perdre funcionalitat; si existeix una contracció muscular molt evident amb o sense espasmes, el múscul no s'oxigena i pot patir.

 

- Destorbs auditius (acúfens, vèrtigs, etc.).

 

El comportament davant del dolor fa que el pacient redueixi l'obertura mandibular, disminuint per tant el líquid sinovial amb la consegüent falta de lubrificació. La mobilitat és també menor i per tant hi ha un descens del nodriment articular. Per tant parlem d'ajustos motors com a mecanisme de protecció. A més de tot això, la ressonància vocal es pot veure també alterada per sobrecàrrega laríngia i/o per disfunció vocal.   


Bibliografia


GrandiDiana i VentosaYvetteDetecció i tractament de les disfuncions orofacials, nivells 1 i 2.   

 

Lou MorenoAnaapunts d'universitat (FUB Manresa).