Deglució disfuncional i/o atípica


La deglució és una funció vital innata la qual garanteix la supervivència de l'individu. La deglució és també, un procés fisiològic complex que, mitjançant un conjunt d'accions, garanteix el pas dels líquids i/o sòlids des de la boca fins a l'estòmac. Comença de forma voluntària a la cavitat bucal i continua de forma involuntària-reflexa en la faringe i l'esòfag. No només té a veure amb l'alimentació, sinó també en la deglució de saliva, tant de dia com de nit. La rehabilitació logopèdica, es centrarà en el treball de la fase preparatòria i la fase oral de la deglució ja que aquestes són totalment voluntàries i conscients.

 

 

La deglució infantil és diferent a l'adulta. Per deglutir, el lactant ha de crear un tancament anterior que ajudi a fer passar l'aliment cap a l'interior de la cavitat bucal. Aquest tancamant s'aconsegueix gràcies al contacte de la llengua amb els llavis. Existeix una relació entre l'evolució de la masticació i la deglució.

 

 

 

 

 

 

Posició i acció de la llengua durant la deglució infantil en lactància.

La llengua té un paper important en la preparació de l'aliment i l'execució de la deglució:

 

1. És el lloc on es diposita inicialment l'aliment.

 

2. Realitza moviments laterals per a conduir els aliments sòlids cap els molars on seran triturats.

 

3. Manté el bol contra la part anterior o mitja del paladar abans de dirigir-lo cap a la part posterior.

  

El patró de deglució atípica es dóna quan, durant la fase oral de la deglució:

 

El terç lingual anterior empeny les dents frontals i/o laterals, o es mou entre elles.

 

El segment lingual mig s'enfonsa i es col·loca al sòl de la boca.

 

Els llavis es troben separats i laxes o bé mostren una gran tensió.

 

Les arcades dentals gairabé sempre estan obertes. No s'aprecia tensió dels músculs masseters.

 

El múscul mentonià està hiperactiu.

 

En els següents vídeos demostratius, podem veure la diferència existent entre una deglució disfuncional o atípica (es dona acompanyada sovint d'una respiració oral o bucal) amb una de correcta o normalitzada. Cal tenir present les repercussions estructurals a nivell dental (apinyaments, mossegada oberta, etc.) i palatal (paladar alt i estret o ojival) i també els problemes que es poden originar a nivell d'ATM (degut a la compressió). 



Els principals factors que afavoreixen la permanència de la deglució amb patrons infantils són:

 

 

Mals hàbits orals: succió digital i labial, succió lingual, onicofàgia (hàbit de rosegar-se les ungles), succió del xumet i el biberó, alimentació pastosa perllongada.

Respiració bucal i/o oral.

 

Malformacions facials.

 

Característiques genètiques estructurals.

 

Hipertròfia d'amígdales.

 

                                        - Factors emocionals, psicoafectius.

 

Les repercussions estructurals més importants de la deglució atípica són:

 

- En la deglució, la llengua pot exercir una pressió important sobre els maxil·lars i les arcades dentàries. 

 

- Si la llengua en posició de repòs té una postura baixa i avançada, la tendència durant la deglució serà de projecció anterior, contra les arcades dentàries.

 

- L'acció constant i/o la interposició lingual pot provocar desplaçaments i maloclusions, això és, es poden veure afectades la posició de les dents i la disposició òssia dels maxil·lars, provocant displàsies òssies.

 

- També la musculatura de la llengua és hipotònica i poc àgil, sobretot per als moviments d'elevació. Aquest fet pot provocar dificultats a nivell d'articulació de sons, sobretot alveolars i palatals (/t/, /r/, etc.).

 

 

 

 

Una de les possibles causes les quals pot provocar la succió digital, és l'anomenada mossegada oberta. 

 

 

 

Aquesta també pot ser provocada per la interposició lingual en deglució atípica.


Bibliografia


GrandiDiana i VentosaYvetteDetecció i tractament de les disfuncions orofacials, nivells 1 i 2.   

 

Lou MorenoAnaapunts d'universitat (FUB Manresa).