Etapa prenatal


El desenvolupament d'un fetus a l'úter no solament es caracteritza per l'evolució corporal, també adquireix els sentits. Molt abans de néixer, a partir de la segona setmana de gestació i fins el setè mes, desenvolupa aquells que resulten indispensables per viure normalment en societat. La formació dels sentits s'opera d'acord amb una cronologia molt precisa; el tacte és el primer a desenvolupar−se, la qual cosa li permetrà el inici d'una primera relació afectiva entre el nen i els seus pares abans del naixement. Posteriorment apareixen el gust, l'oïda i finalment la vista.


Ontogènia i filogènia


L'ontogènia són els canvis que es succeeixen en el cos des de que es fecundat l'òvul fins la seva mort. La seva mesura es fa mitjançant anys, mesos, etc.   

 

La filogènia són els canvis que es succeeixen entre les espècies al llarg de la seva història biològica. La seva mesura es data en milers de milions d’anys fins avui dia. 

 

En aquest cas ens centrarem en l'ontogènia com a punt de partida del creixement i desenvolupament humà.

 

L'espermatozou al unir-se amb l'òvul origina el zigot i aquest dona lloc a la mòrul·la (cèl·lula amb doble càrrega genètica que a l’ úter inicia la divisió cel·lular).   


A continuació la mòrul·la, dona lloc al blastocist, dividit en dos parts diferenciades o grup de cèl·lules internes (blastoderm) i externes:

 

- El blastoderm, cèl·lules les quals donaran origen a unes fulles o capes germinatives (ectoderm: capa més externa; mesoderm: capa mitja; endoderm: capa més interna.), les quals donaran lloc a la formació de l'embrió.   

 

- El grup de cèl·lules externes, donarà lloc a la membrana que el protegirà i el nodrirà durant l' embaràs.                 

 


Els gens porten impresos els plànols i per tant la formació del nostre cos depèn en gran part d'aquests. El control però, recau en els processos hormonals i neurològics, aquests últims depenen de l'hipotàlem en els aspectes de creixement. En aquest procés de creixement s'han de nombrar els processos de recuperació (aquests un cop passades les circumstàncies recuperen la informació). Com a exemple d'això que diem, podem trobar que un nen desnodrit pot recuperar el creixement normal quan se li torna a donar possibilitats.  

Sota les ordres de l'hipotàlem es troba la glàndula pituïtaria (responsable del creixement) i tiroides (tiroxina), les quals provoquen el desenvolupament. la glàndula pituïtaria també segrega estrògens i andrògens (hormones que provocaràn els caràcters de gènere i/o caràcters sexuals secundaris). El creixement regular de l'organisme es deu a factors androgènics però també influeixen factors exògens (qualitat de vida, alimentació, etc.).

 


El sistema nerviós


Físicament, mare i fill no comparteixen un cervell ni un sistema nerviós comuns; cada un compte amb el seu aparell neurològic i el seu sistema de circulació sanguínia. En conseqüència, els enllaços neurohormonals són vitalment importants ja que constitueixen un dels pocs mitjans en que la mare i el seu fill intrauterí poden mantenir un diàleg emocional. En general és la mare qui inicia el diàleg. El procés té lloc a l'escorça cerebral de la mare generant hormones que el fetus capta.

 

Al final del cinquè més de gestació, el cervell i la medul·la espinal del fetus estan enllestits, des del naixement fins el final de la seva vida, ja no es desenvoluparà cap neurona més.

Tot s'inicia amb la multiplicació cel·lular de l'ou fecundat, que és la cèl·lula base. A partir d'una sola cèl·lula, les neurones es desenvolupen i s'organitzen en un tub, i el desenvolupament i transformació de l'esmentat tub neural, permet la formació dels hemisferis cerebrals i el canal central de la medul·la espinal. Aquesta formidable explosió de mil neurones per segon té lloc durant els primers mesos de gestació. A partir de les hores, les neurones comencen a destruir−se sense ser reemplaçades. A continuació succeeix el que els especialistes anomenen migració neuronal: Les neurones recent formades es desplacen fins a la perifèria de la matèria cerebral per formar el còrtex o escorça cerebral. En el transcurs dels mesos següents, i fins el naixement, les cèl·lules nervioses creixeran i es diversificaran. Les neurones desenvolupen els seus axiomes i dendrites i s'instal·len les sinapsis que conformen una xarxa intrincable.

La formació del cervell és singularment complexa. Certes pertorbacions poden actuar sobre el seu desenvolupament neurològic: l'alcohol, la toxoplasmosi, la rubèola, el tabac, determinats medicaments, etc...

 

S'estima en el 7% la taxa de nens nascuts amb problemes neurosensorials greus, els han adquirit en el transcurs de l'embaràs.

 


El tacte


Les primeres sensacions tàctils apareixen a partir de la setena setmana i mitja de vida fetal, localitzades sobretot al voltant de la boca.

 

A les 10 setmanes i mitja es possible aconseguir que mogui una mà.

 

Una altra experiència va demostrar que quan un dit s'arrepenja a la panxa de la mare, el fetus retrocedeix com per fugir del perill.

 

A l'actualitat també es sabut que el braceig en el líquid amniòtic li proporciona múltiples sensacions de roçament, sens dubte agradables.

 


El gust


Apareix a la vegada amb la formació de les papil·les gustatives, al voltant del tercer mes de gestació. Les primeres s'instal·len als teixits que es convertiran en la llengua alguns mesos després. Després es desenvolupen i creixen fins el punt d'ocupar tota la cavitat bucal i són dos o tres vegades més nombroses que en els adults.

 

A partir del quart mes de vida intrauterina, les papil·les gustatives del fetus són capaces de discriminar els gustos.

 


L'oïda


El sistema auditiu es troba llest per funcionar a partir del quart mes. Un fetus al setè mes d'embaràs coneix la veu de la seva mare i reconeix la del seu pare.

 

El líquid en el qual es banya el fetus, malgrat sigui conductor del so, també el deforma. Pot percebre millor un ritme que identificar sons aïllats.

 


La vista


 

 

El sistema visual és l'últim d'instal·lar−se durant el cicle de la gestació. Les parpelles s'obren als set mesos de vida intrauterina, fins aleshores romanen tancats, perfeccionant−se.

 

 

 


El dolor


En les diverses edats de la vida intrauterina, el fetus respon als estímuls aflictius amb modificacions hormonals i reaccions cardiopulmonars.

 

Al final dels seus treballs d'investigació, els doctors Arand i Hickley, varen publicar una autèntica petició a on sol·liciten que s'observin de manera sistemàtica regles de tractament més humà per estalviar als nens experiències aflictives o fatigants que els adults els hi puguin infringir encara abans d'haver nascut.

 


Consciència


Aproximadament als vuit mesos i mig, apareixen per primer cop signes que indiquen que el fetus alterna cicles de son lenta amb altres de son paradogic.

 

Es sap que en les 24 hores que precedeixen al naixement el son de la mare i el fetus s'harmonitzen.

 

En el naixement els dos sons estan ben diferenciats, però el nen no ha adquirit encara la noció de vigília i son, dia i nit, que li exigirà entre dos i tres mesos d'aprenentatge.

 

El nen coneix la veu de la seva mare abans de néixer. En el segle XVII cada tribu gitana tenia una melodia específica que entonaven les mares durant l'embaràs. Les lletres d'aquelles cançons i les seves melodies són una impremta auditiva perenne que permet al nen reconèixer el seu clan.

 

Comunicar mitjançant haptonomia.

 

Es deu a un metge neerlandès, Frans Veldman. La tècnica es basa en el sentit del tacte i es practica a partir del moment en que el nen es mou. Quanta major carga afectiva tinguin aquests intercanvis, més s'enriquirà i expandirà la personalitat del nen.

 

Després de seguir a 2000 dones durant el seu embaràs i el naixement, la Dra. Monika Lukesch (psicòloga), va arribar a la conclusió de que l'actitud de la mare produiria l'efecte més important en la forma de ser del nen. Els fills de les mares acceptadores, eren emocional i físicament molt més sans al néixer i desprès, que els fills de les mares rebutjadores.

 


Bibliografia


Dr.Thomas Veriny y John Kelly; La vida secreta del niño antes de nacer

 

Morata. Madrid, 1984, La formación de la personalidad del niño (G. Alphandere)

 

J.Gil Barbera, Psicologia infantil para padres (S.M. 1985)

 

Asetil, 2001; Manual del educador familiar

 

G. Liñdzey; Psicologia. Guia de estudio (Omega, 1978)

 

Hipervincles:

 

www.elrincondelvago.com

 

www.pediatraldia.cl

 

www.psicopedagogia.com/articulos