Lectura


Llegir és transformar els signes gràfics en significats. Suposa el reconeixement visual més la comprensió del llenguatge


En un principi, la majoria d'investigacions es centraven fonamentalment en els processos de descodificació, perceptius i motors. Més endavant es dóna més importància al significat i al missatge que vol transmetre l'interlocutor, tenint en compte què la lectura és un procés complex d'alt nivell.

 

A partir d'aquest moment es pot definir la lectura com, "transformar els símbols escrits d'un text en significats desde un camí el qual va desde el llenguatge al pensament".


Les habilitats i els coneixements per al processament de la lectura


La lectura suposa un doble treball de descodificació dels signes gràfics i de comprensió dels signes de descodificació, amb habilitats i coneixements propis del procés lector i de factors associats a aquest aprenentatge.


El procés de descodificació s'inicia amb el component visual, amb la participació d'habilitats fisiològiques i cognitives que permeten percebre i discriminar com a iguals o diferents els signes gràfics, atenent als seus trets distintius.


Continua amb la conversió de fonemes dels signes gràfics analitzats, moment en què serà necessari conèixer i poder aplicar les regles de correspondència grafia-fonema (RCGF) aïlladament i en unitats de processament superiors (síl·laba, paraula, frase i text). Serà imprescindible el correcte funcionament del gir angular amb la cooperació de diverses àrees del còrtex cerebral. Les lesions del gir angular provoquen la desconnexió dels sistemes implicats en el llenguatge escrit.


Imatge 1. Parts de l'hemisferi esquerre què intervenen en la lectura. La "caixa de les lletres del cervell" localitzada en la regió occipitotemporal esquerra identifica la forma visual dels fils de les lletres. Posteriorment distribueix aquesta informació visual a diverses regions, les quals s'estenen per nombroses parts de l'hemisferi esquerre , i que codifiquen el significat de les paraules, patrons de sons i articulació. Totes les regions en verd i lila, no són específiques per a la lectura, la seva funció primària és contribuir en el processament del llenguatge escrit. Aprendre a llegir consisteix en desenvolupar una interconnexió eficient entre les àrees visuals i àrees del llenguatge. Totes les connexions són bidireccionals. 



Amb aquestes habilitats i coneixements, l'infant podrà descodificar la paraula, segmentant-la en els seus components sil·làbics o descodificació fonològica, o a partir de la seva imatge global o descodificació visual. La descodificació fonològica necessita que les RCGF i el procés de segmentació evolucionin adequadament, amb els errors propis del procés d'aprenentatge i fins a l'activació automàtica. La descodificació visual requereix el magatzem en memòria de les representacions escrites de les paraules a partir de la pràctica lectora.


Els infants inicien l'aprenentatge de la lectura a P3 i el continuen durant tota l'educació infantil i primària. És un llarg procés d'avenços i errors evolutius en l'entrenament visual, en l'atribució de correspondència grafia-fonema i en el procés de segmentació, el qual hem de conèixer per no confondre'ls amb un trastorn de lectura.


El procés de descodificació activarà el significat lexical de les paraules llegides, mitjançant dues vies automàtiques, complementàries i alternatives en funció de la freqüència de les paraules, la longitud, els objectius de la lectura, etc.


1. RUTA FONOLÒGICA 


Dins la descodificació fonològica cal la intervenció eficaç de la memòria operativa o de treball per tal de retenir els segments descodificats mentre es descodifiquen els nous segments i s'integren tots en una unitat de significat.



2. RUTA VISUAL 


A partir de la descodificació visual o ruta visual on, a partir de la imatge de la paraula emmagatzemada al vocabulari lector creat amb la pràctica lectora, s'activa el significat de la paraula.



Els treballs evolutius han mostrat que els infants sense dificultats lectores fan servir la ruta fonològica durant els dos primers cursos de l'educació primària i comencen a introduir la visual a mesura que van adquirint vocabulari lector amb la pràctica lectora, fet que ja es detecta cap a finals de 2n de primària.


Comprendre frases i textos requereix, a més de les habilitats i coneixements assenyalats, coneixements del tema sobre el qual tracta la lectura, i la construcció d'un model de text que permeti integrar la informació descodificada amb els coneixements del tema recuperats de la memòria a llarg termini.


Quan un infant no segueix adequadament el procés d'aprenentatge de la lectura, els logopedes ens hem de qüestionar on es presenten les dificultats i si són específiques del procés lector o bé es troben originades per d'altres factors associats. La resposta a aquesta qüestió condicionarà el diagnòstic de les dificultats lectores com a específiques (dislèxia) o com a secundàries a una altra dificultat. 


Evolució de la lectura


1. RUTA LOGOGRÀFICA (primeres etapes de l'educació infantil; P-3, P-4)

 

Es dóna quan en un principi es nomenen imatges, no es pot considerar una lectura perquè no hi ha descodificació.


Aquesta via és la què utilitzen els nens a la guarderia o parvulari a l'hora de reconèixer els noms dels seus companys.

 

Si a un nen el qual es troba en la ruta logogràfica li canviem una "a" per una "o", seguirà llegint Fanta perquè en realitat no està descodificant, ha après el nom global de la imatge.

 

2. RUTA FONOLÒGICA (Inici de P-5 fins a finals del primer cicle de primària)

 

Podem considerar-la com la primera etapa de la lectura, quan el nen associa el grafema al fonema (RCGF); també es dóna en una segona etapa de la lectura quan llegim pseudoparaules o paraules estrangeres, desconegudes.

 

És en aquesta via, a on troben dificultats aquells pacients amb dislèxia o d'altres trastorns els quals deriven amb dificultats lectores importants. 

 

3. RUTA LÈXICA O VISUAL (cap a finals de 2n de primària inici de 3r)

 

És la representació gràfica de la paraula per arribar al significat. En aquest moment el nen ja és capaç de llegir la paraula completa sense necessitat de descodificar-la. Es dona a partir de tercer de primària.


Mètodes d'aprenentatge de la lectura


És important conèixer el sistema d'ensenyament de la lectura que està o que ha rebut el nen què és objecte de la nostra reeducació, perquè en funció del tipus d'ensenyament pot presentar més o menys dificultats en alguns aspectes.

 

La majoria d'escoles utilitzen el mètode sintètic i concretament el fònic, tot i que, hi ha moltes escoles què combinen el mètode global amb el sintètic.

 

1. MÈTODE SINTÈTIC

 

Comença de la unitat més petita de la lectura (fonema) per anar ajuntant segments fins a arribar a la paraula. Aquest mètode permet al nen agafar consciència dels determinats fonemes que componen el llenguatge.

 

Dins d'aquest mètode existeixen 3 possibilitats:

 

a. Mètode alfabètic: comença pels noms de les lletres.

 

Exemple: la "pe" amb la "a" igual a "pa".

 

b. Mètode fònic: comença pels sons de les lletres.

 

Exemple: la "p" amb la "a" igual a "pa".

 

c. Mètode sil·làbic: comença per la síl·laba.

 

Exemple: "ca-sa" (picant de mans, amb instruments, etc.)

 

Dels tres mètodes, el millor per portar a terme el tractament rehabilitador amb nens amb dificultats és el fònic.

 

2. MÈTODE GLOBAL

 

Comença a partir de la paraula, frase o discurs. Dins d'aquest mètode trobem 2 possibilitats:

 

a. Mètode de la paraula o lèxic: comença per la paraula per posteriorment anar analitzant les síl·labes i per últim els sons.

 

b. Mètode global natural: comença per les frases per analitzar les paraules, les síl·labes i els sons. Hi ha mètodes què inclús parteixen del discurs per analitzar les frases, les paraules, les síl·labes i els sons.


Dificultats primàries de la lectura


1. LECTURA


Podem trobar diversos signes que ens diuen si l'evolució a nivell llegit és normal o anormal:


1. Rotació de lletres amb orientació simètrica: d-b, p-q, etc. (a partir de segon de primària ja no és habitual).


2. Confusió de lletres amb formes semblants: n-v, u-n, etc.


3. Substitucions, adicions, omissions, vacil·lacions i repeticions de lletres, síl·labes, etc..


4. Inversions o translacions: sol-los, al-la, etc.


5. Falta d'entonació


6. Velocitat lectora lenta.

 


Quan un nen presenta un retard de més de dos anys en velocitat lectora hi ha risc de patir un trastorn específic de lectoescriptura o dislèxia, per això és fonamental realitzar un estudi acurat.


2. COMPRENSIÓ LECTORA


En quan a la comprensió lectora podem trobar:


1. Pobre desenvolupament semàntic i morfosintàctic: confusions semàntiques (galeta x dolç), errors de masculí-femení, singular-plural, problemes per ordenar frases, etc.


2. Dificultats de memòria de treball operativa: mantenir la informació i accedir al magatzem semàntic. Recordar idees del text de forma seqüencial.


3. Dificultats de memòria a llarg termini: recuperar informació permet relacionar conceptes, organitzar textos, fer inferències, etc.


4. Dificultats de coneixement de les estructures textuals.


5. Dificultats per prioritzar informació: informacions importants i secundàries.


6. Dificultats de coneixements generals.


7. Incapacitat de monitoritzar el procés de comprensió: ésser capaç de saber si s'està entenen el text i poder tornar endarrere.


8. Falta de motivació i expectatives.


9. Dificultats d'atenció.


En nens amb TELL la comprensió lectora acostuma a trobar-se més conservada que la descodificació; tot i la lentitud i dificultats lectores, sobta el que arriben a entendre. 


Bibliografia


Apunts d'universitat (FUB Manresa); Pérez Pérez, Dra. Encarna.


Apunts d'universitat (FUB Manresa); Martín Gavín, Carmen.