Escriptura




L'escriptura és un procés complexa format per subprocessos el quals codifiquen la llengua en forma gràfica mitjançant un sistema convencional. En aquesta interven processos conceptuals, cognitius i lingüístics.


Les habilitats i els coneixements per al processament de l'escriptura


L'escriptura pot tenir una vessant productiva o reproductiva segons si estem elaborant una narració lliure o transcrivint un dictat que ens fa una altra persona. La diferència entre els dos tipus d'escriptura és la participació de la planificació o no d'allò que hem d'escriure. A partir d'aquí, representar a l'espai gràfic ambdues escriptures suposa:


1. Elaborar una construcció sintàctica del text planificat o sentit.


2. Representar el lèxic amb la seva escriptura fonològica, segmentant les paraules amb intervenció d'habilitats auditives que permetran percebre i discriminar els sons i analitzar-los per aplicar les RCGF.


3. Representar el lèxic amb la seva escriptura ortogràfica, mitjançant les habilitats de memòria i el coneixement de les regles, i evocant la imatge global construïda a partir de la pràctica lectoescriptora.


4. Realitzar els moviments necessaris per a l'acte d'escriure.


És un procés evolutiu amb participació d'habilitats i coneixements que l'escola ha de transmetre i exercitar, i amb els errors propis de l'evolució.

 


Quan un infant no segueix adequadament el procés d'aprenentatge de l'escriptura, els logopedes necessitem qüestionar-nos on es presenten les dificultats i si són específiques del procés escriptor o són originades per d'altres factors associats. La resposta condicionarà el diagnòstic de les dificultats escriptores com a específiques (disortografia) o com a secundàries a una altra dificultat. 


L'evolució del grafisme


L'acte d'escriure suposa representar les grafies de forma aïllada i en el continu gràfic. Per a això cal un correcte desenvolupament i coordinació dels moviments de rotació, per tal de poder representar la forma de les grafies i de dur a terme els moviments de translació necessaris per representar la trajectòria al llarg de tot l'espai gràfic.

 

A més, es necessari desenvolupar els patrons perceptius, que seran els que permetran conèixer com realitzar els moviments de rotació; com començar i com continuar per poder representar cada lletra en funció de l'al·lògraf utilitzat (tipus de lletra que es pot utilitzar en l'acte d'escriure (ex: majúscula, impremta, etc.)).

 

L'acte d'escriure necessita d'habilitats que requereixen processos de maduració que finalitzen cap als 5-6 anys. A més, durant tota l'educació infantil l'escola estimula la realització gràfica dels nostres infants.

 

Quan un infant no presenta un grafisme adequat a la seva edat, els logopedes necessitem qüestionar-nos si aquestes dificultats són específiques de l'acte d'escriure o són originades per d'altres factors associats. La resposta condicionarà el diagnòstic de les dificultats gràfiques com a específiques (disgrafia) o com secundàries a una altra dificultat.  


Tipus d'escriptura 


1. SISTEMA LOGOGRÀFIC

 

En el sistema logogràfic un so representa una unitat amb significat o morfema. El xinès utilitza aquest tipus de sistema.

 

Permet que persones amb dialectes diferents presentin un llenguatge escrit comú i no s'hagin d'aprendre la RCGF, només el símbol gràfic i el significat. Requereix molt de temps, esforç i memòria.

 

2. SISTEMA SIL·LÀBIC

 

Cada símbol gràfic representa una síl·laba. És el cas del sistema japonés (Kana) o de l'escriptura maya.

3. SISTEMA ALFABÈTIC

 

Cada símbol gràfic representa un so. Els alfabets moderns provenen de l'alfabet grec.

 

Existeixen llengües més transparents en les que cada lletra es correspon amb un so, i llengües més opàques en les quals cada lletra es pot correspondre amb un o més sons.

 

En els sistemes alfabètics són necessàries competències de tipus fonològic, ortogràfic i semàntic.

 

Per poder escriure i llegir correctament és necessari aprendre les anomenades regles de correspondència grafema-fonema (RCGF), podem assenyalar les següents:

 

a. RCGF consistents independents del context que acompanya al fonema; no depenen d'on es trobin, sempre s'escriuen igual.

 

Exemple: "p"

 

b. RCFG consistents depenent del context; depenen del fonema que acompanyen.

 

Exemple: "r" o "rr" 

 

c. RCGF inconsistents; es pot escriure de forma diferent però no depenen del context, és arbitrari.

 

Exemple: "b" i "v"


Tipus de lletra


Durant l'ensenyament de la lectoescriptura dels nens generalment passen per diversos tipus de lletra:

 

1. Lletra majúscula o de pal: es dóna a la primera etapa de l'ensenyament de la lectura, tant per a la lectura com per a l'escriptura.

 

2. Lletra lligada: es dóna en una segona etapa, generalment a P-5 i primer de primària, per a la lectura i l'escriptura.

 

3. Lletra d'impremta: s'utilitza generalment en lectura a partir de mitjans de primària o a segon de primària, per a l'escriptura encara s'utilitza la lletra lligada.


Dificultats primàries de l'escriptura


1. NIVELL CAL·LIGRÀFIC

 

a. Mida de la lletra.

b. Precisió de la lletra.

c. Domini del traç i acomodació de la fulla.

d. Proporcionalitat a les tres zones de l'espai.

e. Superposicions, soldadures, lletra llegible, polidesa, direccionalitat de les lletres, etc.

f. Agafar bé el llapis i tenir una bona postura.     

 

 

2. NIVELL D'ORTOGRAFIA NATURAL

 

L'ortografia natural és la que quan es comet queda desfigurada clarament la fonètica de la paraula.

 

a. Inversions: s'inverteix l'ordre de les lletres o síl·labes.

 

De lletres: "puetra" x puerta

De síl·labes: "cocholate" x chocolate

 

b. Omissions: s'ometen lletres, síl·labes o paraules.

 

De lletres: "cata" x canta

De síl·labes: "ender" x encender

De paraules: "niña juega" x la niña juega

 

c. Addicions: s'afegeixen lletres o síl·labes

 

De lletres: "eestá" x está

De síl·labes: "esestáe" x está

 

d. Substitucions: es substitueix una lletra per una altra.

 

"boca" x bota

 

e. Dissociacions: separacions incorrectes de paraules.

 

"es tà" x està 


3. NIVELL D'ORTOGRAFIA ARBITRÀRIA

 

L'ortografia arbitrària no desfigura la fonètica de la paraula.

 

a. b-v

b. "h" muda

c. Majúscules

d. Accentuació. etc. 

 

4. NIVELL SINTÀCTIC

 

a. Ús incorrecte de gènere.

b. Ús incorrecte de nombre.

c. Omissió de paraules.

d. Ús incorrecte del temps verbal.

e. Ús incorrecte de l'ordre de les frases.

f. Ús perseverant de mots crosses.

 

5. NIVELL DE CONTINGUT

 

Anàlisi del tipus de llenguatge: com planifica i estructura les frases, textos, coherència de la informació aportada, etc.

 


D'altres dificultats relacionades


1. CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

 

Dificultats de percepció, integració i segmentació fonològica. Existeixen dificultats per percebre els sons de la parla, poder manipular-los i per a segmentar les paraules en sons.

 

Habitual en l'anomenat trastorn fonològic. Hi ha dificultats en la percepció de fonemes i en la seva integració fonèmica (ex: quan un nen tarda molt en llegir pseudoparaules). També en la segmentació fonèmica (ex: no poder separar fonemes d'una paraula).

 

2. ACCÉS AL LÈXIC

 

Dificultats per accedir al nombre de les paraules de forma automàtica com ara:

 

a. Denominar colors: s'equivoquen a l'hora de nombrar els colors per dificultats per accedir al nombre.

 

b. Denominar dibuixos: lentitud per denominar dibuixos o imatges.

 

c. Accés al vocabulari durant el discurs: es queden sovint amb les paraules en "la punta de la llengua".

 

d. Associacions semàntiques: pera x poma

 

3. MEMÒRIA SEQÜENCIAL AUDITIVA

 

Dificultats de recordar material seqüencial no significatiu.

 

a. Recordar números: taules de multiplicar, abecedari, dies de la setmana, etc.

 

b. Recordar frases.

 

c. Recordar ordres.


D'altres dificultats que poden coexistir



1. DIFICULTATS DE LLENGUATGE ORAL

 

Els nens amb dificultats del llenguatge oral, amb trastorns fonològics, o retards del llenguatge, són candidats a patir dificultats de lectoescriptura.


2. DIFICULTATS MOTRIUS

 

En alguns casos paral·lelament a les dificultats de lectoescriptura poden aparèixer dificultats en el desenvolupament motriu tant en la motricitat gruixuda com a nivell de motricitat fina, fonamentalment unides a les dificultats d'escriptura o grafisme.


El concepte de lateralitat, per exemple, queda definit aproximadament als 5 anys, pot ser un indicatiu de dificultats de lectoescriptura i el podem subdividir en:

 

a. Lateralitat homogènia: domina un dels cantons del cos, tant per la mà, cama, oïda, etc. 

b. Lateralitat contrariada: són aquelles persones que van ser obligades a escriure amb la mà no-dominant. 

c. Lateralitat creuada: quan trobem que hi ha una dominància compartida, a vegades es fa servir la banda dreta i d'altres l'esquerra.

d. Indefinida: quan s'utilitza un hemisferi o l'altre.


3. DIFICULTATS VISO-ESPACIALS


Durant molt de temps, s'ha relacionat les dificultats de lectoescriptura amb les dificultats visuals i d'orientació espacial, avui però, hi ha diverses investigacions que aposten a què no existeix una causa-efecte però sí que hi ha nens que presenten ambdues dificultats.


4. DIFICULTATS TEMPORALS


Paral·lelament a les dificultats de lectoescriptura poden presentar-se problemes per situar-se en el temps. 


5. DIFICULTATS D'ATENCIÓ I CONCENTRACIÓ


Sovint observem dificultats atencionals en els nens que presenten dificultats de lectoescriptura. És fonamental diferenciar si aquestes dificultats es donen sempre en el nen o únicament quan l'enfrontem a una tasca que passa per la lectoescriptura. Si es donen en tot moment podríem parlar d'un nen amb dificultats d'atenció, si es donen només davant de tasques que requereixen de la lectoescriptura, podríem pensar que les dificultats atencionals es deuen a la dificultat i esforç que requereix la tasca. Seria llavors una dificultat secundària a la lectoescriptura i no coexistent.  


Dificultats secundàries de la lectoescriptura


És fonamental estar atent a les manifestacions secundàries que poden estar presents quan hi ha un problema de lectoescriptura com ara serien:


a. Atenció i concentració limitades.

b. Processament lent.

c. Problemes emocionals.

d. Llacunes d'aprenentatge.


Pensem en la importància que poden tenir les dificultats de lectoescriptura en un nen que pot veure alterades les seves capacitats d'aprenentatge o el que és bàsic, per a qualsevol persona, la seva autoestima. Per això és fonamental la intervenció quan abans millor, estimulant l'automatització de la lectura.


Bibliografia


Apunts d'universitat (FUB Manresa); Pérez Pérez, Dra. Encarna.

 

Apunts d'universitat (FUB Manresa); Martín Gavín, Carmen.