Període prelingüístic


El període prelingüístic inclou el primer any de vida de l'infant. Durant aquest període el nadó es comunica amb l'entorn mitjançant modalitats no verbals: el gest, el somriure, la mirada, l'expressió facial, el moviment corporal, el plor, el crit, el balboteig, etc. Les tres últimes modalitats són una forma de comunicació oral però encara no verbal, donat que s'utilitza el so bucal però no la paraula.

 

Hernández Pina (1990) subdivideix el període prelingüístic en tres etapes:

 

1. Prebalboteig: del naixement fins als 5 mesos.

2. Balboteig: dels 6 fins als 9 mesos.

3. Cap a les primeres paraules: dels 10 als 12 mesos.

 

A continuació un vídeo a on s'explica de forma resumida en que consisteix l'etapa prelingüística.

 


Etapa de prebalboteig (0 a 5 mesos)


Murai (1964), psicòloga japonesa de la Universitat de Kyoto va estudiar, durant els anys 60 i 70, el paper del plor en el nadó i les seves primeres emissions orals. Segons aquesta autora, el plor infantil no és la base ni la font principal del llenguatge. El llenguatge, per a Murai, prové de les emissions orals sense plor que s'inicien a finals del primer mes i que es produeixen quan el nadó es troba en un estat de relaxació i de plaer. Les emissions sense plor inicialment són instintives, reflexes i estan produïdes per estimuls viscerals, tàctils, visuals i auditius. Aquests estímuls desencadenen l'emissió de sons vocoides (sons semblants a les vocals) semblants a la vocal neutra /ə/ i sons contoides (sons semblants a les consonants) semblants als sons velars /g/, /x/ i /j/.

 

El nadó està estirat, relaxat i la presència d'aquests estímuls provoca un canvi del seu ritme respiratori i una lleugera vibració de les cordes vocals i, conseqüentment, l'aparició d'emissions orals. Progressivament, aquestes emissions orals sense plor seran cada cop menys reflexes i més voluntàries.

 

El plor i les emissions sense plor apareixen inversament incrementades. Com més òptima sigui l'adaptació (afectiva, social i personal) del nadó al seu entorn microsocial (a la seva família) observarem progressivament menys plor i més emissions sense plor en el nen. Les emissons sense plor, fruit d'una situació de plaer i d'una estabilitat emocional, no només s'incrementen en quantitat sinó també en varietat de sons, mentre que el repertori fònic del plor és més reduït. Aquesta pot ser la causa d'una adquisició retardada del llenguatge. 

 

Bouton (1976) distingeix, dintre de les emissions orals sense plor el crit, el qual apareix cap als 3 mesos i pot expressar protesta, alegria, enuig, etc. En aquest moment apareix també el somriure social, davant la presència de la mare o d'altres persones.

 

Cap als 5 mesos, segons Nakazima i altres autors, l'infant gira el cap envers la font sonora, especialment si sent la veu materna, mostra més capacitat d'escolta i atenció, i inicia la capacitat d'imitació (el nadó imita l'acció de balbotejar quan la mare balboteja, però hi ha poca imitació de les emissions de l'adult).


Etapa de balboteig (6 a 9 mesos)


Per a Hernández Pina (1990) el balboteig infantil es caracteritza per una varietat d'emissions fonètiques. Als 6 mesos les emissions són monosil·làbiques i melòdicament variades. Entre els 7 i els 9 mesos ja apareix la repetició de síl·labes, del tipus: pa-pa-pa, ba-ba-ba, aaata, etc.

 

Per a Murai (1964) el balboteig infantil té 3 funcions:

 

1. Funció de joc fonètic: l'infant fa una autoexercitació pràxica i auditiva (descobreix les possibilitats de l'aparell bucofonatori i escolta el so que produeix). En aquest cas el nadó balboteja quan està sol, en una situació agradable i tranquil·la.

 

2. Funció comunicativa: el nadó balboteja quan està en contacte amb la mare o algun altre adult conegut i, especialment, quan aquest li parla.

 

3. Funció imitativa: el nadó intenta imitar els sons de l'adult, tot i que, inicialment, l'infant emetrà els seus propis sons els quals diferiran dels de l'adult.

 

Entre els 7 i els 9 mesos el balboteig és cada cop més comunicatiu i imitatiu; especialment davant la presència de la mare o altres familiars coneguts.

 

Els infants amb sordeses severes i pregones en ocasions es detecten en aquesta etapa, entre els 7 o 9 mesos. Sovint aquests nadons, durant els primers mesos, han emès so de forma reflexa o com a activitat d'autoexercitació pràxica. Al no detectar el so, el balboteig del nen amb hipoacúsia es cada vegada més escàs.

 

Les finalitats del balboteig són (des d'un enfocament pragmàtic):

 

Aportar informació

 

Expressar estats emocionals

 

Demanar als altres

 

Expressar un ús lúdic


Les rutines preverbals


Bates (1979) va definir les rutines preverbals com aquelles activitats quotidianes, repetitives i compartides que es produeixen en la interacció social entre la mare i el nadó, tal com: banyar-se, vestir-se, menjar, anar a comprar, etc. i va observar i analitzar la importància que tenien en relació al llenguatge posterior de l'infant.

 

Durant aquestes activitats o rutines la mare no té com a objectiu principal estimular el llenguatge del seu fill, només pretén banyar-lo, vestir-lo, etc. però al llarg de l'activitat, de l'acció, la mare utilitza el llenguatge

 

Les rutines preverbals serveixen per:

 

• Anticipar la conducta de l'altre: quan la mare li diu ara et banyaré, el nadó sap què passarà després, donat que cada dia es repeteix l'acció.

 

• Iniciar la comprensió: sobretot de situacions quotidianes.

 

• Iniciar aspectes comunicatius: com ara els torns d'actuació i l'atenció conjunta.

 

Els torns d'actuació implica que la mare i el nadó, durant la rutina del bany, no actuen de forma aleatòria ni desordenada, sinó que primer actua un i després actua l'altre (ex: La mare diu, té l'esponja Pau!; a continuació el nen agafa l'esponja i se la posa a la boca).

 

L'atenció conjunta implica que mare i nadó centren la seva atenció en un mateix objecte (ex: la mare diu: mira, ara per l'aixeta sortirà aigua i la mare i el nadó miren l'aixeta). 

 

Quan el nadó sigui una mica més gran i tingui més competència comunicativa i lingüística, realitzarà activitats tal com: mirar i explicar contes i fotos, parlar del cap de setmana, etc. aquestes activitats lingüístiques impliquen també una atenció conjunta i un torn d'actuació. Capacitats que el nadó ha començat a exercitar durant el període prelingüístic, a través de les rutines preverbals.


Cap a les primeres paraules (10 a 12 mesos)


Per a Silvestre i Solé (1993) l'infant de 10 mesos està en un moment crític per al desenvolupament de la parla i el llenguatge. El nadó mostra una capacitat per imitar intencionadament els models adults. Tot i que encara no pot imitar correctament l'articulació de l'adult, hi ha una gran similitud entre la producció infantil i la producció de l'adult, conjuntament amb una bona capacitat per imitar l'entonació (la corba melòdica de la parla).

 

S'inicien en aquests moments els fenòmens d'ecolàlia, característics de l'etapa següent, i que consisteixen en què els sons (o primeres paraules) produïts pel nadó són respostes imitatives específiques a paraules produïdes per la mare o adult significatiu.

 

Les primeres paraules sorgeixen a partir de l'esquema següent: 

 

Davant el balboteig del nadó, l'adult interpreta la producció infantil, li atorga significat i la contextualitza i retorna a l'infant la producció correcta; l'infant repeteix la primera producció, amb significat i millor articulació; memoritza la paraula i la podrà utilitzar en altres situacions similars (ex: nen: papapapa; Pare: Vols pa? Té el pa; nen: pa). 

 

Aquestes primeres paraules es troben molt vinculades al context.

 

Conjuntament a aquestes primeres paraules, l'infant utilitza també recursos gestuals amb un cert grau de representació (ex: gest de dir adéu amb la mà, gest de negació amb el cap, gest díctic d'assenyalar amb el dit, etc.). El gest, igual que la paraula, segueix molt vinculat al context concret en què es produeix.

 

A continuació un vídeo a on podem veure quines són les emissions més freqüents durant el primer any de vida.

 


Bibliografia


Apunts d'universitat (FUB Manresa); Rom i Sedó, Mireia.