Desenvolupament i adquisició del llenguatge


Segons Boada (1992) "la comunicació humana és un fenomen social". L'èsser humà té la capacitat de comunicar-se per mitjà de diferents sistemes: el llenguatge oral, el llenguatge gestual, el llenguatge escrit, el llenguatge plàstic, etc. Per tant, el llenguatge oral és una forma de comunicació social. És, de fet, el mitjà d'expressió i comunicació prioritari.

 


L'adquisició i el desenvolupament del llenguatge


L'estudi del llenguatge oral requereix una reflexió prèvia sobre els conceptes de maduració, adquisició i desenvolupament.  

 

Monfort (1992) estableix la diferenciació següent:

 

• La maduració és l'estat a partir del qual s'inicia l'aparició d'una funció o l'aprenentatge d'una destresa. La maduració depèn de tres factors: 

 

- La maduració neurobiològica dels centres nerviosos.

- L'estimulació exterior.

- L'experimentació realitzada pel mateix subjecte.

 

• L'adquisició correspon a l'etapa inicial d'aparició d'una funció o habilitat. A l'inici d'una nova adquisició hi solen aparèixer retrocessos i errors considerats normals i evolutius.

 

El desenvolupament correspon al procés de domini i competència respecte una funció o habilitat. 


El període prelingüístic i període lingüístic


 

1. Període prelingüístic: comprèn l'etapa intrauterina i el primer any de vida del nadó. Dels 0 als 12 mesos, el nadó es comunica amb l'entorn, bàsicament, mitjançant modalitats no verbals: gestos, somriures, plor, vocalitzacions, etc.

 

2. El període lingüístic: comprèn a partir del segon any de vida. Dels 12 mesos i fins als 12 anys, aproximadament, tenen lloc múltiples adquisicions lingüístiques. A partir dels 12 anys, l'infant completa el procés d'adquisició de la llengua i entra en un procés de desenvolupament, generalització i consolidació del llenguatge. En aquest l'infant utilitza ja la paraula per comunicar-se amb l'entorn familiar. A partir d'aquest moment, el desenvolupament del llenguatge seguirà diferents etapes que afectaran els diferents nivells del llenguatge, és a dir, l'adquisició i el desenvolupament fonològic, morfosintàctic, la semàntica i la pragmàtica.

 

• La forma: comprèn l'adquisició i el desenvolupament fonològic (la parla) i l'adquisició i el desenvolupament morfosintàctic (la gramàtica).

 

El contingut o semàntica: fa referència al significat que la producció verbal té per a aqui parla i per a qui escolta. 

 

• L'ús o pragmàtica: fa referència a la pràctica social i comunicativa de la llengua. 


Conceptualització de llenguatge normal, llenguatge immadur o retardat i llenguatge desviat o trastorn


• Llenguatge normal: implica un procés d'aprenentatge (des de la primera adquisició i fins el ple desenvolupament) amb errors evolutius durant aquest procés.

 

• Llenguatge immadur o retardat: propi d'edats inferiors.

 

• Llenguatge desviat o trastorn: Aquest llenguatge presenta unes característiques molt alterades respecte el llenguatge normal.


Bibliografia


Apunts d'universitat (FUB Manresa); Rom i Sedó, Mireia.