Rang dinàmic normal i patològic


RANG DINÀMIC NORMAL


Les persones normoients perceben habitualment un so emès amb un nivell de sonoritat dins d'un marge de valors. El rang audible es troba entre els 0 dB HL i 134 dB HL. Trobem diversos llindars:

  • Llindar d'audició: 0 dB HL
  • Llindar del dolor: 134 dB HL
  • Llindar de confort (MCL): 60 dB HL
  • Llindar d'inconfort (UCL): 100 dB HL 

A continuació podem veure el gràfic de la dinàmica auditiva d'un normoient:

La veu humana té una dinàmica de +/- 15 dB, i la podem situar de mitja al voltant dels 60 dB, veiem que coincideix amb el nivell de confort MCL (Most Confortable Level).

 

Si la dinàmica auditiva d'una persona no coincideix amb la dinàmica de la parla, tenim una patologia auditiva, la persona no podrà escoltar cap estímul per tenir les dues dinàmiques desplaçades.


RANG DINÀMIC PATOLÒGIC


Característic de deficiències auditives, disfuncions o alteracions quantitatives d'una correcta percepció auditiva. Podem trobar:

  • Hipoacusia: disminució de la capacitat auditiva que redueix l'adquisició del llenguatge oral per via auditiva.
  • Cofosi: pèrdua total de l'audició, el llenguatge no es pot adquirir per via oral però sí per via visual. 

PATOLOGIES DE TRANSMISSIÓ

 

Es caracteritza per:

  1. Mal funcionament de l'oïda extern i mig.
  2. Afecten la transmissió del so.
  3. Retard en l'arribada de l'estímul a l'oïda amb un nivell normal (retard de la transmissió).
  4. Origen en les malformacions congènites, per causes genètiques o per otitis.
  5. Generen un augment lineal dels llindars d'audició, dolor, confort i inconfort. Degut a això, solen ser més fàcils de resoldre, ja que, totes les freqüències s'afecten per igual, al contrari que en pèrdues neurosensorials.  

ex: Amb una pèrdua de 50 dB si ens parlen a 60 dB només sentim 10 dB; necessitem que ens parlin a 90 dB per discriminar correctament.

 

PATOLOGIES NEUROSENSORIALS

 

Trobem:

 

1. Sensorials: origen en la còclea, mal funcionament de les cèl·lules ciliades externes (atrofiades).

  • L'estímul  necessari per excitar les cèl·lules ciliades, ha de ser més gran, per tant augmentem el llindar d'audició.
  • Poden fer-ho els llindars de confort, inconfort i de dolor, però en menor mesura i no d'una forma lineal.

 2. Neurals: mal funcionament de la via auditiva o nervi acústic (VIII parell). Representen una part molt petita de patologies neurosensorials. 

 

A continuació podem veure el gràfic de la dinàmica auditiva alterada; veiem com la dinàmica auditiva normal i la residual no coincideixen: 

 


RECLUTAMENT


LES CÈL·LULES CILIADES

 

Les cèl·lules ciliades es troben a l'òrgan de Corti, enllaçades a la membrana basilar o basal. La seva funció és transformar l'energia mecànica en corrent neuronal. Es tacta d'un dels elements més importants en la transmissió i conversió de les vibracions en impulsos nerviosos.

 

Podem distingir dos grups de cèl·lules ciliades, les externes (CCE) i les internes (CCI). Ambós tipus de cèl·lules, constitueixen el túnel de Corti.

 

Cèl·lules ciliades externes (CCE): aquestes cèl·lules reaccionen davant de sons dèbils, degut a la proximitat amb la zona de major mobilitat  de la membrana basilar. Les seves principals funcions són l'amplificació dels senyals dèbilsincrementar la discriminació freqüencial i emetre les anomenades otoemisions acústiques (OEAs). Un cop amplificada la senyal acústica, la traspassa a les CCI. 

 

Cèl·lules ciliades internes (CCI): pel contrari, les cèl·lules ciliades internes, a diferència de les externes, es troben ubicades en la part menys mòbil de la membrana basilar, reaccionen davant sons de major intensitat, la majoria de les fibres del nervi coclear finalitzen o arriben a les cèl·lules ciliades internes. Aquestes per tant, són les responsables de la transducció mecanoelèctrica, desde on s'enviarà la informació al sistema nerviós central (SNC).

 

Les cèl·lules ciliades externes (CCE) retroalimenten a les cèl·lules ciliades internes (CCI). Aquestes primeres diem que sintonitzen quan entren en contacte amb la membrana tectorial, i provoquen que les segones s'activin més. Aquest fet genera major nitidesa i/o resolució auditiva. Gràcies a les corbes de sintonia podem veure l'estat de les Cèl·lules Ciliades Externes (CCE).

 

A continuació, podem veure una animació del moviment de la membrana tectorial i del contacte que aquesta té amb les cèl·lules ciliades:  

 

 

 

 

Imatge. Cèl·lules ciliades de la còclea. i. Cèl·lules ciliades internes (CCI); o. Cèl·lules ciliades externes (CCE). Els feixos de les cèl·lules ciliades internes són rectes mentre que els de les cèl·lules ciliades externes tenen forma de V. 

 

RECLUTAMENT

 

El reclutament afecta principalment a les cèl·lules ciliades externes (CCE) de la còclea, protegint en part les internes (CCI). Acompanya a pèrdues auditives de tipus neurosensorial.

 

La dinàmica residual entre els llindars de confort i d'inconfort es troba comprimida, això fa que a menys increment d’intensitat, es detecta un augment del volum sonor. Els pacients amb reclutament poden tenir la sensació que a l’incrementar-se lleument la intensitat d’un so, es percebi un augment desproporcionat de la sensació de sonoritat. Una persona amb reclutament no acostuma a escoltar els sons de baixa intensitat, però un so una mica més fort, pot semblar-li insuportable.    

 

Per tal de diagnosticar el reclutament se solen utilitzar proves diagnòstiques supraliminars com ara la de SISI o de FOWLER.

 

A continuació podem veure una gràfica a on observem el deplaçament de la dinàmica auditiva: 

 

 

ESTADÍSTICA REALITZADA PER PASCOE

 

En patologies de percepció o neurosensorials, el llindar de dolor s'incrementa, però en menor mesura. Així els llindars d'inconfort i de confort, també tenen aquesta tendència. No obstant, pot trobar-se patologies que no mostrin variació d'aquests llindars.

 

A partir de l'audiometria, obtenim la pèrdua o llindar d'audició. Amb les gràfiques o equacions de Pascoe, obtenim la situació dels llindars de confort (MCL) i d'inconfort (UCL). amb això obtenim la dinàmica auditiva de la persona.

 

Per a calcular els llindars de confort i d'inconfort fem servir les següents equacions:

 

UCL (Llindar d’inconfort): 0,00236 · X2 + 0,0825 · X + 97

 

MCL (Llindar de confort): 0,00262 · X2 + 0,317 · X + 60

 

La gràfica següent, mostra els llindars d'audició (en blau), els llindars de confort (en vermell) i els d'inconfort (en verd): 

 

 

A partir d' aquestes dades podem apreciar com una pèrdua auditiva comporta un increment del llindar d'audició com ja hem dit; ho anomenem pèrdua de sensibilitat de l'òrgan auditiu

 

Un cop diagnosticada la patologia, cal definir el tipus de pròtesis auditiva. La pròtesis cal que traslladi els components de la parla en l'interior de la dinàmica auditiva residual del hipoacúsic.

 

Els objectius a aconseguir amb l'adaptació de la pròtesis:

  • Audibilitat de la paraula. Que tingui sensació auditiva front a l'estímul verbal.
  • Intel·ligibilitat de la paraula. Majors índexs de discriminació, en funció de l'audiologia de l'individu.

Respecte als nivells de l'estímul:

  • Hipoacusies de transmissió. La pèrdua de sensibilitat auditiva és igual per a tots els nivells de l'estímul (lineal).
  • Hipoacusies de percepció. Segons les cèl·lules ciliades afectades, es produeix una menor o major pèrdua auditiva. Si s'afecten les cèl·lules ciliades externes, es produeix una pèrdua major a mesura que disminueix el nivell de l'estímul. Si a més a més, hi ha afectació de les cèl·lules ciliades internes, podem dir que la pèrdua auditiva pot ser pràcticament total. 

Taula dels diferents rangs de pèrdua auditiva: 


CORBES PSICOACÚSTIQUES DE SINTONIA


Les corbes de sintonia ens informen de l'estat en que es troben les cèl·lules ciliades externes (CCE). Segons els resultats obtinguts, podem dir si existeix o no lesió d'aquestes, i per tant, fer una hipòtesi sobre la pèrdua auditiva del pacient. 

 

Quan s'excita una zona a partir d'una freqüència determinada, les cèl·lules ciliades corresponents a aquella zona, entren en ressonància i generen una resposta la qual podem registrar sobre una gràfica a on apareixen unes corbes i/o punts inversos. Els pics dels punts inversos ens determinen si hi ha o no resposta fisiològica per part de les cèl·lules ciliades externes d'aquella zona. 

 

Imatges 1 i 2. En la primera de les imatges, podem veure les cèl·lules ciliades en bon estat; la segona imatge, ens mostra les cèl·lules ciliades lesionades (destrucció parcial o total dels cilis en diverses àrees).

  

Imatges 3 i 4. En la primera imatge tenim el gràfic de les corbes de sintonia amb les cèl·lules ciliades externes en bon estat, hi ha resposta a totes les freqüències explorades. En la segona imatge veiem uns resultats amb diverses corbes de sintonia alterades degut a lesió de cèl·lules ciliades externes. Els pics més baixos i/o punts inversos són les zones a on les cèl·lules ciliades externes entren en ressonància al ser estimulades per una freqüència concreta.

 

CÈL·LULES CILIADES EXTERNES I SELECTIVITAT FREQÜENCIAL. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS

 

Segons els resultats obtinguts posteriorment a la realització de la prova en qüestió, podem trobar diverses interpretacions:

 

1. RESULTATS DINTRE DE LA NORMALITAT 

 

Podem veure com l'estímul freqüencial fa entrar en ressonància les cèl·lules ciliades d'aquella zona en concret i el punt invers és fa evident dins la gràfica.

2. DESORGANITZACIÓ CILIAR 

 

Veiem una forma similar a l'anterior però més reduïda. Els cilis es troben girats i/o mal orientats i necessiten més intensitat per que entrin en contacte amb la placa tectòria. Cal adaptació protètica per millorar la discriminació.

 

3. DESORGANITZACIÓ CILIAR I PÈRDUA DE CONTACTE  

 

Les cèl·lules ciliades externes no fan contacte encara que els hi donem molta intensitat. La corba es veu molt alterada i deformada. No hi ha solució amb audiòfons; són pacients candidats a implant coclear. 

 

4. DESTRUCCIÓ PARCIAL DE LES CÈL·LULES CILIADES EXTERNES 

 

Ens trobem davant d'una situació a on el pacient ha perdut nitidesa del so, falta resolució. Té la sensació de que percep més freqüències de les que li sembla. Cal adaptacions protètiques les quals permetin reenviar les freqüències afectades a una situació més òptima. Podem veure com la corba es deforma i fa com una mena de "panxa" degut a que no existeix estímul de les cèl·lules ciliades externes.

 

5. DESTRUCCIÓ TOTAL DE LES CÈL·LULES CILIADES EXTERNES 

 

No hi ha realimentació i/o sintonització per part de les cèl·lules ciliades externes. Hi ha transmissió del so però de forma confusa. La forma de la gràfica es troba molt alterada i sense resposta. Podem adaptar audiòfon però els resultats no seràn en principi massa bons.


Bibliografia