Audició binaural


És la percepció d'un mateix estímul a través de dues vies auditives diferents, les quals generen diverses senyals sonores que coincideixen en el cervell per a ser processades conjuntament. 

 

BENEFICIS DE L'AUDICIÓ ESTEREOFÒNICA

  1. Obtenir un nivell més elevat, com a conseqüència de la suma de nivells individuals.
  2. Major capacitat de discriminació respecte al soroll.
  3. Localització a nivell espacial de la font sonora.
  4. Efecte ombra del cap.
  5. Major facilitat d'audició.
  6. Una conservació major de la integritat sensorial.

SUMA DE SONORITAT BINAURAL


 

 

La intensitat d'un so és major si el perceben ambdues orelles simultàniament que si el percep una de sola. 

 

Entorn al llindar de percepció, increment de 3 dB. Si el nivell de so és superior al llindar pot ser de 6 dB. Un increment de nivell permet a l'audiòfon una intensitat menor.


CAPACITAT DE DISCRIMINACIÓ RESPECTE AL SOROLL


Capacitat de superposar un senyal sonor respecte d'un soroll

 

Els dos senyals arriben amb una diferència de fase alterada que permet discriminar el soroll davant del senyal desitjat. 

 

Capacitat del sistema binaural:

  • Temps interaural.
  • Diferència d'intensitats entre ambdues orelles.

Trobem també el fenòmen anomenat "Diferència del nivell d'emmascarament" (Masking Level Difference, MLD). Aquest varia en funció de l'estímul i les condicions de comparació. Per a sinusoides, 15 dB a 250 Hz, entre 250 Hz i 2 kHz uns 6 dB i 3 dB per freqüències superiors a 2 kHz. Per a paraules monosil·làbiques pot arribar a 13 dB.

 

La intel·ligibilitat de la parla en situacions sorolloses pot millorar amb l'adaptació binaural (amb normoients i amb individus amb pèrdua d'audició). 

 

En quan al desfase, es percep millor el senyal amb desfase de 180 graus respecte al senyal original. Els audiòfons amb micròfon direccional, com que només enfoquen cap a una direcció, poden desfassar el senyal original i discriminar millor i no necessiten tants dB per entendre. 

 

Imatges. Podem veure com una ona senoidal original la podem desfassar a diferents graus, amb això l'audiòfon pot millorar la discriminació si la situessim a 180 graus.


LOCALITZACIÓ SONORA


És la capacitat de l'individu per situar una font sonora en un camp sonor. També la podem definir com la diferència de camins recorreguts pel so per arribar a ambdues orelles, donant lloc a una diferència de nivell d'intensitat i de fase. 

 

El normoient és capaç de calcular la distància a les fonts sonores i l'angle d'elevació de la font.

 

En el plànol meridià i/o vertical, s'estima que els normoients poden detectar una diferència en l'azimut de només un grau. Per tant, només ens fixarem en la diferència de fase (vibració del terra). Ens nens o persones amb dificultats auditives, perceben millor que en el plànol horitzontal. 

 

En el plànol horitzontal trobem:

  • Diferència de temps interaural (ITD)
  • Diferència de nivell interaural (ILD)
  • Diferència de fase interaural.

 

1. DIFERÈNCIA DE TEMPS INTERAURAL (ITD)

 

La definim com la diferència en el temps d'arribada del so a ambdues orelles. Sempre hi haurà una diferència de temps i/o desfase interaural.

 

Per tal de calcular la diferència de temps interaural (ITD), farem servir la següent fòrmula, a on sabem que la distància entre les dues orelles és aproximadament de 20 cm (0,2 m) i la velocitat del so és 340 m/s; caldrà saber l'angle d'incidència i el resultat final s'expressarà en radiants: 

 

Imatges. La primera imatge (superior esquerra) ens determina l'angle d'incidència de la font sonora (altaveu) en direcció de les agulles del rellotge (sentit positiu). La segona de les imatges (superior dreta) ens diu quina és la diferència de temps respecte als angles d'incidència. A 90 graus és quan més diferència hi ha. 0 graus és la part anterior del cap i a 180 graus és la part posterior, en aquestes situacions es percep igual. En la imatge inferior podem veure novament un esquema en el qual veiem com la diferència de temps interaural es situa aproximadament a 0,65 mseg. a 90 graus i 0 mseg. a 0 graus i 180 graus.

  

2. DIFERÈNCIA DE NIVELL INTERAURAL (ILD)

 

Aquesta la podem trobar graficada en funció de l'angle d'incidència, de la freqüència i de l'estímul. Sempre hi haurà una diferència d'intensitat.  

 

Imatges. En la primera imatge (esquerra) tornem a veure com l'angle d'incidència és significatiu a l'hora d'avaluar la ILD; En la imatge central podem veure com la diferència de les intensitats percebudes depenen de la freqüència; a efectes pràctics hi ha algunes freqüències que es localitzen més fàcilment que d'altres com per exemple les freqüències de les sirenes; podem veure com a partir de 8 kHz hi ha una localització millor; En la gràfica de la dreta, podem veure com depenent de l'angle d'incidència, la sensació d'intensitat també varia, a 60 graus i 120 graus, és a on trobem pitjor discriminació, en canvi a 0 graus i 180 graus és a on percebem millor aquest increment d'intensitat; veiem també com a l'angle de 90 graus hi ha un repunt de la intensitat degut a la ressonància per vibració òssia.         

 

Imatge. Diferència entre el nivell percebut per l'orella dreta respecte a l'esquerra en funció de la freqüència. Les freqüències baixes són les que costen més de localitzar respecte les agudes.

 

 

3. DIFERÈNCIA DE FASE INTERAURAL

 

La diferència de fase interaural coincideix amb el temps de retard (ITD) i té en compte diversos factors:

  • Varia sistemàticament amb l'azimut de la font, la longitud de l'ona del so, la distància de la font sonora i la refracció del cap.
  • Útil per localitzar els sons de freqüència inferior a 700 Hz i per a freqüències inferiors a 1.500 Hz.
  • L' envolvent del so, proporciona informació similar a altes freqüències, però amb menys precissió.

 

 

Molt important per a la detecció en vertical i com hem dit per a freqüències greus (vibracions del terra, parets, etc.). Cal seber que els audiòfons alteren la diferència de fase (li traiem aquesta possibilitat).

 

El pavelló auditiu afecta la localització davant - darrera i la localització en el plànol vertical.

 

Imatges. Per les gràfiques a partir de 2 kHz, començen les variacions fortes. Com s'ha dit, la localització en el plànol vertical i davant-darrera és millor que amb audiòfons. 


EFECTE OMBRA DEL CAP


L'efecte ombra del cap es produeix per l'atenuació dels sons quan es desplacen d'un cantó a l'altre del cap.

 

Tenim una variació que depèn de la freqüència:

 

  • Els senyals de freqüències altes (lamda i/o longitud d'ona petita) s'atenuen més al anar el so d'una orella a l' altre. Això és degut a la refracció del crani (fa de pantalla acústica).
  • Trobem valors de 15 dB a 4.000 Hz de diferència entre les dues orelles.
  • L'efecte ombra del cap pot tenir un impacte significatiu en el reconeixement i la identificació de consonants. En persones que tenen problemes auditius (sobretot hipoacúsies assimètriques i/o perceptives bilaterals) l'efecte pot ser molt greu; en normoients l'efecte ombra del cap és mínim, independentment del costat del cap en el que es presenti el senyal de la parla. 

Per a patologies amb pèrdua bilaterals simètriques, l'efecte resulta significatiu. Es minimitza amb adaptació binaural. 

 

Imatge. La gràfica mostra l'ombra que presenta el cap i que té efectes sobre el nivell de so percebut per cada orella.


FACILITAT D'AUDICIÓ


Per estudis empírics, s'ha determinat que una audició binaural crea en la persona un estat més relaxat i una menor tensió. Permet un major reconeixement de les paraules i sons.

 

En monoaural aquesta percepció és menor. L'adaptació binaural permet una major facilitat d'audició i una millora en la intel·ligibilitat de la paraula.


CONSERVACIÓ DE LA INTEGRITAT SENSORIAL


Per a la seva preservació, es deu exercitar en edats primerenques. L'efecte creat per l'absència d'estímuls durant el procés de desenvolupament de les neurones sensorials, és el d'un mal desenvolupament estructural de les neurones sensorials, així com la mala connectivitat funcional.

 

L'estimulació sensorial apropiada en edats entre els 0 i els 2 anys, és fonamental per assolir un desenvolupament adequat en els anys posteriors.

 

Això demostra la importància que té el sentit de l'orella per a que el nen aconsegueixi unes habilitats cognitives adequades, del llenguatge i de la parla i també per proporcionar unes pautes bàsiques per a la identificació primerenca, la intervenció i l'adaptació binaural de la hipoacúsia en nens.


Bibliografia