Patologia adquirida d'orella mitjana


Otitis d'orella mitjana


Al igual que les otitis externes, en funció de l'agent patògen que les ocasiona i la simptomatologia que la fan evident, es troben diversos tipus d'otitis les quals es troben localitzades a l'orella mitjana.


Dins la classificació de les otitis mitjanes troben:



Otitis mitjana aguda (OMA): aquesta otitis es presenta en forma d'inflamació infecciosa que afecta a la caixa timpànica. Sol anar acompanyada de refredat, tot i que també pot aparèixer de forma aïllada. Acostuma a donar problemes en les vies respiratòries altes, en forma d'acumulació de moc a la vegada que arriba a obstruir la trompa d'Eustaqui.


Es presenta com a fort dolor i pèrdua auditiva important, ja que la inflamació i la infecció afecta a la caixa timpànica. En l'exploració, a través de la realització de l'otoscòpia, observarem un abombament de la membrana timpànica.


Aquest tipus d'otitis és caraterística en nens, ja que com s'ha dit, va acompanyada de refredat, febre, irritabilitat i mal d'orella. Alguns processos són més agressius que d'altres, arribant a produïr-se la perforació del timpà, en aquest cas, observarem supuració i a vegades, restes hemàtiques i pèrdua d'audició temporal.


Per a tractar la lesió s'administra antibiòtic via oral, es recomana  l'ús de mucolítics, antiinflamatòris i antihistamínics. No ha d'entrar aigua a les orelles i aquesta ha d'estar sense tapar per que ventili.



Otitis mitjana crònica (OMC): En aquesta modalitat la diferència és la durada de l'inflamació, no desapareixen els símptomes i pot produïr-se la secreció constant de prurit. Dins de les otitis mitjanes cròniques es diferencien dos modalitats, la simple i la colesteatomatosa.

 

Otitis mitjana crònica simple (OMCS): s'associa a l'aparició repetida d'otitis mitjana, tot i que també pot donar-se amb orelles sense antecedents. 

 

Aquesta forma d'otitis no suposa una enfermetat, però si indica l'existència de possibles alteracions de l'orella. Pot patir-se de OMCS i no mostrar cap simptomatologia, o anar apareixent gradualment. Les causes més freqüents poden ser:

 

  • L'entrada d'aigua a les orelles.
  • Els quadres de refredats de vies altes.
  • Les aguditzacions dels símptomes es presenten amb dolor, supuració i increment de pèrdua auditiva.

Els tractaments varien en funció de la complexitat de la lesió, generalment s'administren antibiòtics, antiinflamatoris orals i tòpics, i se solen acompanyar d'antihistamínics i mucolítics.


Otitis mitjana crònica colesteatomatosa (OMCC): És una variació de l'otitis mitjana crònica, la qual, es deu a l'acumulació de material queràtic (material infecciós). Aquest provoca l'aparició d'un focus d'infecció el qual derivarà en una lesió progressivament erosiva de les estructures de l'orella mitjana i la mastoides, en alguns casos la infecció arriba a perforar el timpà i el material queràtic (infecciós) pot arribar fins al conducte auditiu intern.

 

Generalment es presenta amb supuració pudent repetitiva, que poden arribar a durar anys, tot i això, no s'acompanya de dolor intens i la pèrdua auditiva que genera dependrà de la gravetat de la lesió.

 

El tractament de la lesió consisteix en netejar la zona, si la neteja no és suficient, en algunes ocasions es portarà a terme una intervenció quirúrgica. 

 


Otitis mitjana serosa (OMS): es presenta en forma de pèrdua d'audició tot i que sense dolor. Aquesta es deu a l'acumulació del moc i les alteracions en la regulació de la pressió de l'orella mitjana. La trompa d'Eustaqui es veu obstruida, inflamada o presionada i el líquid que ha penetrat s'acumula en l'orella i dona lloc a la propagació de bacteris. A l'igual que les anteriors, és més freqüent en infants, ja que la seva trompa d'Eustaqui presenta una morfologia propensa al taponament i/o obstrucció.

 

Els símptomes són poc apreciables, en alguns casos el pacient presenta una lleu sensació d'audició disipada i saturació en les orelles. Una manera de diagnosticar l' otitis mitjana serosa és a través d'una impedanciometria, des de la que avaluar el moviment de la membrana timpànica. Una timpanometria, per observar si existeix o no líquid darrera del timpà. Realitzar una otoscòpia, per veure si apareixen bombolles d'aire, característiques dels estats inicials d'otitis mitjana serosa, etc.

 

Per norma general el líquid desapareix sol, durant aquest temps s'ha d'observar i controlar la infecció per a que no empitjori. Si no remet la quantitat de líquid i existeix hipoacúsia entorn als 20 dB, es tractarà generalment amb mucolítics i antihistamínics orals, i inclús es podria col·locar, donat el cas, tubs de drenatge per facilitar el drenatge del líquid acumulat. 


Otoesclerosi


Es tracta d'una malaltia de component genètic, la qual afecta principalment a la finestra oval, provocant una alteració de la mateixa i impedint que l'estrep s'enfonsi en aquesta. Durant l'exploració, en la majoria dels casos, la membrana timpànica no presenta alteracions, però en ocasions pot apreciar-se una taca vermellosa, a la que es denomina taca de Schwarte.

 

Aquesta malaltia es tradueix en la presència de pèrdua auditiva, que pot anar empitjorant amb el pas del temps i originar una hipoacúsia de tipus conductiu. La simptomatologia més característica és:

 

  • Pèrdua auditiva lenta i que s'agreuja amb el pas del temps.
  • Major afectació de les freqüències greus per falta de pressió de l'ona sonora que no arriba de forma adequada a l'àpex de la còclea.
  • Presència d'acúfens, tot i que no es tracta pròpiament d'una malaltia, si presenta malestar i pot denotar possibles lesions o altercions de tipus més greu.
  • En dones que ho pateixen, postembaràs pot haver un empitjorament de la malaltia.