Patologia adquirida d'orella externa


Otitis externa



Otitis externa: es tracta d'una infecció comú que sol aparèixer durant l'estiu, i que presenta inflamació en la zona més externa de l'òrgan auditiu, la zona del pavelló auricular i per extensió, el conducte auditiu extern. Podem trobar diferents tipus d'otitis externes, classificades de manera general diferenciem entre otitis bacterianes i otitis no bacterianes.

 


Otitis d'origen bacterià


Otitis externa difusa: dins de la classificació d'otitis externa, la difusa és la més corrent, normalment és causada pel bacteri pseudomonas aeruginosa i s'aprecia per l'aparició d'una secreció blavosa. Es presenta com una otàlgia aguda i és freqüent que aparegui posteriorment a un bany en la piscina o el mar.   

 

En aquest cas la inflamació es presenta al llarg de tot el conducte auditiu extern (CAE), degut a una infecció de la epidermis, dermis i teixit subcutani.

 

Si la inflamació arriba a afectar la membrana timpànica i obstrueix el conducte, pot generar pèrdua auditiva, normalment es tracta amb antibiòtics, analgèsics, antiinflamatoris i ha d'evitar-se l'entrada d'aigua a l'orella. Un cop curada la lesió, l'orella torna al seu estat anterior.

 

Durant l'exploració, en la part d'inspecció, si es tracta d'un cas lleu o lleu-moderat, no han de notar-se canvis en el pavelló, essent necessari la realització d'una otoscòpia, a través d'aquesta es descobrirà la presència d'un CAE d'aspecte congestionat i que presenta signes d'eritematosi. Durant la palpació presentarà dolor al excercir pressió en la zona del trague i al moure el pavelló.

 

És important realitzar exploracions posteriors a l'aplicació del tractament, doncs podría donar-se el cas d'una infecció extrema del CAE i avisar-nos d' altres trastorns de major gravetat.


Podem trobar també una forma més agressiva però poc freqüent, l'anomenada otitis externa maligna. Es tracta d'una infecció del CAE causada per la pseudomona aeruginosa que accedeix, atravessant els espais anatòmics, a la paròtida, la base del crani i l'os temporal. To i que és una complicació poc comú, es tracta d'una infecció molt greu, doncs la infecció i la inflamació poden perjudicar o destruir els ossos, així com afectar els parells cranials, el cervell o altres parts del cos. Produeix intensa otàlgia i drenatge de l'orella persistent, hipoacúsia, prurit (picor) en l'orella o en el CAE i febre. Per últim dir que aquest tipus d'infecció és característica de persones que pateixen diabetis o tenen el sistema inmunitari debilitat. 

 

Furúncul del CAE o Bacteriana Circunscrita: aquesta, com en l'anterior, és una forma d'otitis externa, en aquest cas, afecta a un fol·licle pilós del conducte auditiu extern. En l'exploració s'aprecia un abultament en la paret del conducte, el qual, al ser pressionat, provocarà un intens dolor al pacient, en ocasions aquesta inflamació té contingut purulent, que es desplaçarà durant la palpació.


Per al seu diagnòstic només caldrà una exploració física, portant a la pràctica únicament proves d'exploració clínica. En aquest cas també, pot donar-se pèrdua d'audició, tot i que, si la lesió no és oclusiva, pot no donar-se aquesta pèrdua.


Per a tractar la lesió s'ha d'obrir i drenar, i aplicar antibiòtic, analgèsic, antiinflamatoris, evitar l'entrada d'aigua a l'orella i si la lesió afectés a la pell, tractar-la amb cobertura antibiòtica oral.


Otitis d'origen no bacterià


OTITIS EXTERNES VÍRIQUES


Miringitis ampollosa: es tracta d'una infecció de tipus viral localitzada en la cara externa de la membrana timpànica, en la que apareixen vesícules o ampolles de diversos tamanys i de nombre variable. Presenta una otàlgia aguda amb pèrdua d'audició.


Per a tractar la lesió és necessari obrir les vesícules, és a dir, trencar les ampolles, aquesta tècnica es denomina miringotomia. Posteriorment a aquesta, el pacient experimenta un alleujament del dolor. Seguidament s'aplicarà una cobertura antibiòtica tòpica, s'administraran analgèsics i antiinflamatoris, i al igual que les demés otitis, s'ha d'evitar l'entrada d'aigua a les orelles.


Síndrome de Ramsay-hunt i/o Herpes Zóster Òtic: es tracta d'una enfermetat causada pel virus de l'herpes zóster. Encara que aquesta afecta al nervi facial, pot considerar-se dins de la otitis externa ja que, es manifesta amb lesions cutànies en la cavitat de la conca del pavelló auditiu. La seva forma més virulenta rep el nom de síndrome de Ramsay-hunt. 

 

La sintomatologia d'aquesta malaltia es tradueix en paràlisi facial, que pot aparèixer abans de l'intens dolor local i de les costres. Aquestes, fruit de la presència de vesícules o ampolles en la zona auricular del nervi facial i la part més externa del conducte auditiu extern.

 

La lesió pot ésser tractada amb corticoides i antivirals. Si l'infecció del virus només ha afectat a nivell cutani, el tractament només es basa en l'ús tòpic de cremes antivirals, però si es manifesta paràlisi facial s'administraran corticoides i antivirals via oral per a reduïr la inflamació del nervi facial i analgèsic per calmar el dolor. 


OTITIS EXTERNES MICÒTIQUES

 

En aquest tipus d'infeccions no es característica la presència de fort dolor, més aviat és la presència de secrecions pruriginoses (prurit), otorrea i una sensació de taponament, que pot donar-se en un o ambdós orelles. És provocada per l'humitat, focus de desenvolupament de fongs (sobretot del gènere aspergillus en el 80% dels casos, seguit de candida), pel que és molt freqüent en estacions estivals, com a conseqüència dels banys en piscines o en el mar. Els signes més significatius a l'hora de l'exploració és la presència de restes de secreció en la conca, otorrea densa i cremosa, descamació i exudació purulenta, prurit i inclús èczemes en la pell. Al provocar picor, el pacient sol rascar-se originant-se eritema, edema, ferides, costres i fissures al CAE.

 

Per aprofunditzar és necessari realitzar una otoscòpia, des de la que es pot observar l'existència d'una substància d'aspecte espnjós en el conducte del CAE, d'un color grissós. Per al tractament és necessari netejar el CAE, per al que s'utilitzarà un aspirador. Un cop lliure de la massa fúngica, es tracta amb gotes d'alcohol, per a impedir una reproducció del fong per humitat. És fonamental mantenir secs els conductes auditius per evitar un nou contagi o reproducció de l'anterior.

 

Una forma d'otitis micòtica és l'otomicosi, que es tracta d'una infecció de la pell del conducte auditiu deguda a la presència de fongs. Apareix una espècie de tela d'aranya de color grogós, verdós o negre, tot i que si l'infecció existeix des de fa temps aquesta tela d'aranya adquirirà una major consistència. Els síntomes habituals són sensacions de taponament acompanyat d'una sensació de picor, però sense dolor. Per al tractament s'ha d'aplicar antimicòtics tòpics i sistèmics, utilització d'alcohol boricat en la saturació, i evitar l'aigua.


Taps de cerumen



El tap de cerumen sol ser freqüent, si aquest es troba en contacte amb la membrana timpànica pot desenvolupar pèrdua auditiva, i depenen del seu tamany i consistència pot arribar a causar dolor.


Per al tractament és precís estovar el cerumen abans d'extreure'l, ja que podria lesionar el timpà.


Cossos estranys CAE


Es refereix a l'obstrucció del CAE degut a cossos estranys. En la majoria dels casos el cos estrany sol ser un tap de cerumen.


A més, el CAE, pot ser obstruït a partir de restes de materials inorgànics i orgànics, generalment llavors. Aquests presenten major complicació ja que el seu estat canvia degut a la seva ocupació en una zona humida, que pot augmentar el seu tamany, i l'extracció del mateix pot complicar-se, poden trobar-se també insectes o parts d'aquests.


En general la neteja o extracció del cos estrany es realitza per irrigació o extracció instrumental. És aconsellable recomanar algun tipus de tractament local posterior a l'extracció amb la finalitat d'evitar possibles otitis. 


Impètig



Lesions ampolloses en forma de costres melicériques, solen aparèixer com a conseqüència d'una lesió crònica que afecta a la zona periauricular (èczema).


L'infecció és causada per streptococcus o staphylococcus


Aquesta infecció es tracta amb la neteja de les costres mitjançant antisèptics i pomades antibiòtiques, i a través d'antibiòtics orals


Erisipela


És una malaltia infectocontagiosa aguda i acompanyada de febre. Es caracteritza per una erupció d'una placa eritematosa púrpura d'extensió variable, amb dolor i prurit. La localització més freqüent és primer en les cames, després la cara i finalment qualsevol part del cos. 

 

La causa el bacteri Streptococcus pyogenes, tot i que també pot ser deguda a staphylococcus. Pot entrar dins l'organisme per un tall a la pell. 

 

Pot donar també d'altre simptomatologia com ara confusió mental, taquipnea, taquicàrdia, oliguria i hipotensió. També manifestacions locals com ara dolor local intens, gran edema, ampolles hemorràgiques, necrosi focal, etc.

 

El pacient pot perdre l'audició o tenir problemes de transmissió auditiva. 


El seu tractament es realitza a través d'antibiòtics orals.


Intertrigo retroauricular





És una de les conseqüències de l'ús d'ulleres, degut a una excessiva pressió de les patilles sobre les que es pot desenvolupar lesions de tipus psoriàsic (èczematoses).


Leproma




Apareixen amb poca freqüència, es presenten com nòduls que poden arribar a formar plaques.


És produïda per la presència d'histocits i bacils de la lepra.

Apareixen amb poca freqüència, es presenten com nòduls que poden arribar a formar plaques.


Parasitosi




Enfermetat o infecció produïda per paràsits. Són poc freqüents en humans.


En la imatge els efectes de la Leishmaniosi en humans produïda per la picada de mosquits del gènere phlebotomus. Aquests transmeten el paràsit de la Leishmania. Molt més freqüents en animals.


Traumatismes


Respecte als traumatismes, les causes més freqüents que poden arribar a provocar-los són la presència d'algun cos estrany en l'orella i lesions ocasionades per algun cop fort, en funció d'aquestes trobem:

 

Pericondritis del pavelló: és una infecció causada per la pseudomona aeruginosa i que afecta a la zona cartilaginosa, per tant, no afecta a la part del lòbul que queda lliure d'aquesta afecció. Els símptomes que la defineixen solen ser un intens dolor, calor local i eritema, afectant a tot el pavelló. Pot causar la necrosi del cartílag deixant, en ocasions, deformitats. Els tractaments consisteixen en la subministració d'antibiòtics orals o per via intravenosa, i si és necessari es realitzarà el drenatge dels abcessos.

 

Microtraumatismes: són originats per l'ús d'ulleres o arracades. Lús d'arracades pot generar traumes en el lòbul, quists epidèrmics, dermatitis, etc. 

 

Les patilles de les ulleres poden ocasionar lesions, des de ulceracions fins una hiperplàsia seudocarcinomatosa.



Traumatismes o ferides del pavelló: van des de lesions superficials fins l'esgarrament total del pavelló. Pot estar relacionat amb d'altres lesions. 


Otohematoma: és una acumulació de sang ubicada entre l'hèlix i l'antihèlix. Sol aparèixer com a conseqüència de petits traumatismes repetitius. Un exemple clar de persones que poden patir otohematoma són els boxejadors, futbolistes, etc. ja que es troben exposats a cops forts que poden desencadenar en ruptures o traumes. Si el seu tamany és considerable ha de drenar-se. En cas de no fer-se pot degenerar en infecció i desencadenar en una pericondritis, o portar a la deformació del pavelló auricular. 





Lesions tèrmiques per congelació o cremades: el rang de lesions és ampli, des de petites molèsties fins a necrosis.  


Tumors



Pot diferenciar-se entre tumors benignes i malignes. Dins dels benignes trobem el colesteatoma congènit, els cossos timpànics i els neurinomes del nervi facial.


Els tumors malignes que s'ubiquen al conducte auditiu són els anomenats carcinomes o melanomes.


Tumoracions del pavelló: en aquest podem trobar els mateixos tumors que en qualsevol zona cutània.

 


Alteracions del pavelló auricular


Aquestes solen estar associades amb el CAE, ja que pot ser que aquest no existeixi.

 

També s'associen amb malformacions de l'orella mitja i interna. El tractament de les deformacions es ressumeix a la intervenció quirúrgica.

 

Aquestes deformacions poden presentar-se de diverses maneres, afecten al tamany o posició del pavelló auditiu, el nombre d'apèndixs, etc. (en la imatge tubercle de Darwin; veure patologia congènita).


Dermatosis




Dermatitis seborreica: lesions que provoquen la descamació del CAE i que poden extendir-se cap al pavelló auricular, igualment poden aparèixer a l'arrel del cabell, les celles i ales del nas.



Penellons (sabañones): és una reacció al fred, es presenta en forma de lesions de tipus pruriginós, produeixen picor i s'incrementa al rascar-se, igualment poden aprèixer en d'altres zones de la pell.




Èczemes constitucionals i de contacte: lesions de tipus prureginós, produeixen picor i augmenten al rascar-se, igualment poden aparèixer en d'altres zones de la pell. 




Policondritis crònica atrofiant: provoca lesions eritematoses, que s'associen també a d'altres cartílags, la presència reiterada d'aquesta pot desembocar en deformitats del pavelló auricular. 

 

 

Condromalacia quística idiopàtica o pseudoquist auricular: es tracta d'una inflamació que afecta de manera aïllada a una zona. No causa dolor (en la imatge podem veure com en la zona superior interna del pavelló hi ha una protuberància).


Malalties sistèmiques





Lupus eritematós sistèmic: les lesions que origina s'assemblen a les dels penellons, si es repeteixen poden arribar a ocasionar atrofies en les àrees descobertes de la cara i cuir cabellut.







Tofo gotòs: es localitza en el marge de l'hèlix, es crea una espècie de borsa subcutània que acumula cristalls d'àcid úric.




Leucèmia limfoide crònica: afecta al pavelló provocant infiltrats en capes. 








Sarcoidosi: lesions similars als penellons, provoquen dolor i poden produïr úlceres, però no de manera habitual.