Tipus de motllos


Característiques generals


Parts del motllo:


(A) Tub que connecta el motllo amb l'audiòfon.

(B) Adaptador de fluxe continu.

(C) És la zona més crítica del motllo ja que és a través d'aquesta per on viatge el so.

(D) Vènting. La seva existència dependrà del tipus de pèrdua.



Tipus de motllos:


Segons el tipus d'audiòfon


1. AUDIÒFONS DE CAIXA O CORDÓ


Històricament, aquest fou el primer tipus de motllo a mida. 


Són motllos durs de material acrílic o resines tancades. Una arandela metàlica subjectarà l'auricular separat de la resta de l'audiòfon aconseguint grans guanys i evitant l'acoplament.



2. AUDIÒFONS A MIDA


Components dins de carcases buides fetes a mida. 


a. Intrauriculars (ITE (IN THE EAR)): es posen a la part més externa del CAE i de la conca.


b. Intracanal (ITC (IN THE CHANEL)): ocupen la porció més externa del CAE.


c. Adaptació profunda (CIC): queden completament dins del CAE. 



3. AUDIÒFONS RETROAURICULARS


Els components es troben fora del pavelló auditiu. S'uneixen amb el motllo a partir d'un tub flexible.



En funció del material en que estiguin fabricats


Els motllos poden fabricar-se de diversos materials variant la duresa. van desde materials durs a tous o molt tous amb silicones especials.


Per a seleccionar el tipus de material ens guiarem per dos paràmetres:


1. Com és el pavelló auditiu i el CAE, per a pavellons durs utilitzar materials tous degut a la pitjor facilitat d'inserció i viceversa.


2. En relació a la pèrdua del pacient, a major pèrdua i buscant un segellat millor, utilitzarem materials tous.


1. MOTLLOS DURS


  • Materials acrílics, durs, fàcils de modificar (polir, farcir, etc.), i fàcils de posar.
  • El segellat acústic no és molt bo per a grans pèrdues. Utilitzar en pèrdues lleugeres i moderades.
  • Danys en el CAE en cas de cops.


2. MOTLLOS TOUS


  • Materials acrílics, es tornen més flexibles amb la temperatura corporal proporcionant un millor ajustament (termoplàstic), fàcils de modificar.
  • El segellat acústic és millor que en el motllo dur, major possibilitat d'incrementar l'amplificació.
  • Durada menor i amb el temps es posen durs.
  • Fàcil de netejar i més còmode que el rígid.


3. MOTLLOS MIXTES


  • Barreja de dur i tou.
  • La part del canal és tova i la part de la conca és dura (normalment)
  • Es trenca fàcilment pel punt d'unió.


4. MOTLLOS BIOPOR


  • Material vinílic i de silicona.
  • Diversos tipus de duresa.
  • Són molt confortables, tot i que més difícils de posar i netejar.
  • Segellat acústic per a grans pèrdues.
  • Molt adequat per a nens ja que si es donen cops a l'orella, el motllo no es fa malbé. 


Tots ells es poden triar en qualsevol color, que canviïn de color, que brillin, etc.



En funció de la morfologia


1. MOTLLOS TANCATS (oclueixen el canal auditiu)


  • Conca: major obturació del CAE, d'aquest deriven els altres.
  • Esquelet.
  • Conca-canal.
  • Canal.
  • Conca biopor o microconca.
  • Potent.
  • Trague.


Els tipus de motllos tancats més utilitzats són:



Altres tipus de motllos tancats:



2. MOTLLOS OBERTS (no oclueixen el canal auditiu)


  • La porció del canal del motllo està reduïda, quedan el canal obert.
  • S'utilitzen en adaptacions obertes amb pèrdues lleus o moderades (bàsicament en aguts), i en problemes de tinnitus, com enmascarador.
  • Ofereixen un so agradable, proporcionant una amplificació addicional sobre la seva audició natural.
  • S'utilitza en sistemes CROSS i en adaptacions open fit.

Segons el tipus de pèrdua auditiva



Situacions especials


Una situació especial es dona en el tinnitus i/o acufen a on utilitzarem un audiòfon retroauricular com a emmascarador de soroll intern i un motllo obert per sentir major confort i un so més natural. 


Quan el pavelló tingui poc cartílag (nens petits per exemple), utilitzarem un motlle de ganxo. La finalitat del ganxo és mantenir en el seu lloc el pes del motllo o en el seu cas auricular i motllo.


Quan hi ha un excessiu moviment mandibular, es donen problemes de feedback que afecten al canal auditiu. Un disseny més fisiològic del motllo pot evitar aquesta situació. La porció d'un canal d'un motllo de conca es redueix al tamany d'un tub al llarg del canal.


Per a persones amb audició normal però amb canals auditius flàccids i col·lapsats, l'obertura del canal de so té la forma d'un embut amb una perforació tan gran com sigui possible en el centre, per a permetre que la major quantitat de so pugui assolir el timpà. Molts tipus de motllos es poden utilitzar per aquesta necessitat específica.  


Taps de bany:

  • dissenyats per persones que necessiten impedir l'entrada d'aigua en el conducte auditiu (infeccions, perforacions del timpà, etc.)
  • Floten a l'aigua
  • Són motllos fabricats en silicona amb material tou o biopor. 


Taps antisoroll:

  • Dissenyats per a individus que necessiten protegir-se del soroll al que es troben exposats (fàbriques, aeroports, etc.), o per qui tingui problemes a l'hora de dormir.
  • Poden tenir o no vènting.
  • Dissenyats també per músics. Permeten escoltar totes les freqüències però amb volum menor. 9, 15 o 25 dB de reducció en totes les freqüències.
  • Redueixen també el nivell de pressió sonora.
  • Poden ser de silicona o termoplàstics.
  • Atenúen 30 dB. en freqüències baixes i mitjes.
  • Fins 40-45 dB en freqüències altes. 

Modificacions acústiques dels motllos


Tant els motllos per audiòfons retroauriculars com en les carcases dels audiòfons intra, introdueixen modificacions en la resposta de l'audiòfon. 


Podem establir dos grups de características acústiques que es poden veure afectades pel motllo:


1. Pressió sonora de la cavitat residual, espai entre el final del motllo i el timpà.


2. Distribució freqüencial de la senyal sonora.


1. CANVIS ACÚSTICS DEGUTS A L' UTILITZACIÓ DE L'AUDIÒFON


Una vegada que es va identificar la ressonància del canal auditiu, es van fer mesures de l'efecte que els motllos un cop col·locats, tenen sobre aquesta ressonància natural. Existia un efecte d'oclusió.



La pèrdua de ressonància natural del CAE (aprox. 22 dB d'amplificació en 2.700 Hz) al posar el motllo dona lloc a l'efecte d'oclusió, que s'haurà de tenir en compte per a contrarrestar-lo a l'hora de calcular el guany necessari de l'audiòfon, així com la resta dels ajustos sobre els controls, etc. 



Els efectes més característics de l'oclusió és que el pacient et diu "la meva veu ressona, com si estiguès parlant dins d'una cova". L'amplificació de baixa freqüència de la vibració de la veu del propi usuari crea aquest so poc natural. 


Tots podem experimentar l'efecte d'oclusió al tapar les nostres orelles i parlar. Les nostres veus generen 20-30 dB per sobre del nivell normal en una orella oberta. Això pot ser massa alt i distreuren's si estem tractant de mantenir una conversa, i pot ser que sigui difícil per a nosaltres de controlar la nostra pròpia veu.


Pot estar present i ser molest amb una àmplia gamma de pèrdues auditives, però és més notable quan l'audició és quasi normal en les freqüències baixes. Cal en aquests casos utilitzar un vènting gran.


Cavitat residual: és l'espai del CAE que queda entre l'extrem del motllo o l'audiòfon i el timpà. Quan major sigui el volum d'aquesta menor pressió. Si doblem la cavitat residual la pressió serà 6 dB. menor.


Els motllos llargs (menor cavitat residual) incrementen la percepció de les freqüències baixes (greus) i el pic de ressonància es mou cap a freqüències més baixes de 1.500 Hz i 2000 Hz.


A l'incrementar-se la percepció en freqüències greus, es té la sensació d'orella ocluida (orella tapada, etc.) o dit d'una altre forma, un motllo més llarg del normal redueix l'amplificació en aguts.



Els motllos curts (major cavitat residual) incrementen la pressió sonora en freqüències altes i el pic de ressonància es mou cap a freqüències majors a 1.500 Hz. Un motllo més curt potenciarà l'amplificació de sons aguts, el pacient llavors percebrà la paraula més clara.



La longitud del motllo influeix en la pressió sonora de la cavitat residual. Si parlem d'una mateixa intensitat en una habitació o en un lloc obert, la sensació sonora és diferent. Si ens parlem a l'orella podem tenir inclús una sensació sonora que produeix dolor per increment de pressió en un lloc tant petit com és el CAE. Un motllo llarg incrementa la pressió sonora en el timpà i es redueix la resposta de les freqüències altes de la senyal, el que suposa per al pacient percebre la senyal com si fos greu. 


Si enviem una senyal de banda ample (totes les freqüències) al timpà, i amb un motllo d'una determinada longitud i la comparem amb l'obtinguda amb un motllo més llarg (volum de la cavitat residual més petit) incrementem en 6 dB, cada vegada que aquesta cavitat es redueix a la meitat.


Un motllo més curt incrementa la cavitat residual, si aquesta cavitat incrementa el doble, estarem disminuïnt la pressió sonora en el timpà.


En la pràctica no sempre podem triar la longitud del motllo en funció de l'acústica, la morfologia del CAE pot limitar el tamany del mateix (canals estrets).


També l'amplificació de l'audiòfon pot ser una limitació, doncs no podem utlitzar un audiòfon molt potent amb un motllo curt, doncs es produïria realimentació.


DISTRIBUCIÓ FREQÜENCIAL


1. Efectes del diàmetre de pas del so

  • El diàmetre estándard de pas del so és de 2 a 2,4 mm.
  • A major diàmetre de pas de so, més facilitat de pas tindràn les freqüències agudes.
  • Si el diàmetre és petit es reduïran les altes freqüències en la cavitat residual.
  • Si reduïm el diàmetre de 2,4 mm a 1,4 mm l'amplificació de la freqüència de 2.500 Hz es redueix en 16 dB.
  • Com a norma general quan menor sigui el diàmetre de pas de so més dificultats tindrà el pas de freqüències altes.  


2. Longitud i diàmetre del tub


  • La longitud del tub dependrà de les característiques anatòmiques de l'orella del pacient, pel que podrem utilitzar-lo per modificar les característiques acústiques de l'adaptació. 




  • A menor diàmetre intern del tub del motllo, el pic de ressonància de les freqüències mitjes es desplaça a freqüències més baixes i decreixen de 6 a 8 dB el nivell de la resposta de les freqüències superiors a aquest pic.



3. Forma del conducte de pas del so a través del motllo


3.1 Efecte trompeta: 

  • Els motllos amb sortida de so amb efecte trompeta, afavoreixen la sortida de freqüències altes.
  • Pot aconseguir-se amb un tub acodat que tingui aquesta forma, diàmetre d'entrada menor que diàmetre de sortida, o en els motllos durs fabricant-los d'aquesta forma.
  • Hi ha una fòrmula per saber quin increment de freqüències altes es produeix i a partir de quina freqüència es produeix aquest efecte. 


Exemple: en el cas dels tubs Horn estàndards, amb diàmetre d'entrada de 2 mm i de sortida de 4 mm, l'increment seria:



Per saber a partir de quina freqüència es produeix aquest increment utilitzem la fòrmula:



Exemple: Per a un diàmetre d'entrada de 2 mm, una sortida de 4 mm i una longitud entre ambdues de 25 mm.

 


3.2 Càmera d'aire


  • L'efecte és igual que el produït per l'efecte trompeta.
  • Increment en l'amplificació de freqüències agudes.
  • Però podem invertir la forma de sortida del so, amb el que aconseguim una disminució de l'amplificació en freqüències altes a partir de 1000 Hz.


3.3 Ventilació del motllo o vènting


  • El motllo pot ser obert o tancat. En tots els casos, si és possible, s'elaborarà un conducte de ventilació per igualar pressions i oxigenar la cavitat residual. El diàmetre de l'obertura (vènting) pot oscilar entre 0,5 i 4,5 mm en funció del tamany del motllo, el material de fabricació, el guany funcional i el perfil de la corba.
  • Les freqüències baixes tendeixen a escapar amb més facilitat quan major és el diàmetre i més curta sigui la longitud del vènting per disminució de la pressió sonora en la cavitat.
  • Per a una mateixa longitud de vènting una obertura de 2 mm produïrà una atenuació de a dB a 500 Hz en la cavitat.
  • Si té 3,5 mm atenuarà uns 12 dB a una freqüència superior als 1000 Hz.
  • En resum, a major diàmetre o menor longitud, menor amplificació de les freqüències greus.
  • Amb això aconseguim incrementar el confort de l'usuari, millorant la sensació de pressió en l'orella i elimina l'efecte ventosa en la retirada del motllo.
  • Millora la qualitat sonora i l'efecte d'oclusió.
  • Modifica la resposta de freqüència de l'audiòfon, al reduïr les freqüències greus i potenciar les agudes.
  • El vènting ha d'estar situat el més lluny possible del micròfon.


a. Vènting d'alta freqüència


  • Es pot realitzar una una càmara d'aire en el conducte del motllo.
  • Indicat en pèrdues en aguts.
  • Millora les respostes en aquestes freqüències.
  • Si va acompanyat d'un vènting (obtenint un filtre en freqüències greus) s'obtè un vènting d'altes freqüències.


b. Tipus de ventilació del motllo vènting


  • Ventilació paral·lela: és el més comú. Es realitza en la part inferior del motllo, en paral·lel amb el canal de sortida del so. 
  • Ventilació diagonal: s'utilitza quan és impossible realitzar el paral·lel degut a canal estret, es per això que s'utilitza en canals estrets. El vènting finalitza en el conducte de sortida del so. Té més possibilitats de retroalimentació.
  • Ventilació externa: és un solc en l'exterior del motllo o carcasa. S'empra en els audiòfons o motllos en els que ja existeix un vènting i es vol aconseguir una major ventilació o bé, una major disminució de les freqüències greus. S'utilitza també per separar el més possible el micròfon de la sortida de ventilació. 


3.4. FILTRES


  • S'utilitzen per control·lar els pics de ressonància en els audiòfons retroauriculars.
  • Es col·loquen en el colze o en el tub.
  • Segons la seva ubicació en el tub, canvíen la seva resposta.
  • Es fabriquen amb diverses atenuacions (colors) en les freqüències mitjes i altes (blau -9dB d'atenuació i taronja -5 dB d'atenuació)
  • Aplanem pics entre 800 i 2.000 Hz.

Sistemes anticerumen



Per tal d'evitar el màxim possible problemes en la sortida del so i la ventilació deguts al cerumen, la pols, la suor, mucositat, pell, etc. utilitzem diversos sistemes anticerumen: