Orella mitjana


La funció principal de l'orella mitjana és l'amplificació i la transmissió del so, el qual prové del pavelló auditiu. Aquesta la podem dividir en cavitat timpànica, sistema neumàtic i trompa d'Eustaqui

 


CAVITAT TIMPÀNICA


Aquesta actua de barrera entre l'orella mitja i interna. La podem dividir en timpà o membrana timpànica, encarregada de separar l'orella externa de l'orella mitja i de recollir les vibracions. La cadena ossicular, encarregada d'unir el timpà i l'inici de l'orella interna, així com d'altres funcions. 

 

La cavitat timpànica es presenta en forma de caixa, en la qual trobem el timpà. En relació a aquest, estructurem la cavitat en tres regions, les quals anomenem regió epitimpànica o àtic, situada en la part superior de la cavitat. El mesotimpà, articulació incudomaleolar que es troba dins de la regió epitimpànica, en l'interior de la qual trobem la membrana timpànica així com part de la cadena ossicular. I finalment, l'hipotimpà, ubicat en la part inferior de la cavitat timpànica, que constitueix la regió més petita d'aquesta cavitat.

 

A la cavitat timpànica se la coneix com a caixa per la seva forma semblant a la d'un cub,  en l'interior del qual, es troba la membrana timpànica, la cadena ossicular i limita amb l'orella interna per una de les seves cares.

 

En la seva cara més externa s'ubica la membrana timpànica o timpà unit al mànec del martell, mentre què, a la més interna, actúa com a límit divisori entre l'orella mitja i interna.

 

En la cara anterior, cap al centre d'aquesta, distingim l'orifici amb el qual comença la trompa d'Eustaqui

 

La part més inferior d'aquesta cara queda relacionada amb el canal carotidi.

 

En la cara posterior trobem un orifici mitjançant el que es comunica l' epitimpà i l'antremastoideu, aquest orifici es denomina aditus adantrum

 

A la zona més inferior de la cara posterior, a on s'ubica un terç del conducte de Fal·lopi a través del que circula el nervi facial.

 

En la cara superior de la cavitat timpànica, trobem una fina làmina d'os què funciona com a paret o límit què separa la fossa cranial mitja de l'orella, evitant infeccions i d'altres complicacions. 

 

Igualment la cara inferior está constituida per una làmina la qual divideix la cavitat del golf de la iugular.

 

Imatge 1. Visió anterior de la cavitat timpànica dreta en un tall frontal. 1. Paret tegmental, porció cupular; 2. Lligament maleolar superior; 3. Paret tegmental, recès epitimpànic; 4. Cos de l'enclusa; 5. Cap del martell; 6. Lligament maleolar lateral; 7. Plec maleolar anterior; 8 i 9. Corda del timpà; 10. Recès superior de la membrana del timpà; 11. Tendó del muscle tensor del timpà; 12. Manubri o mànec del martell; 13. Estrep; 14. Muscle tensor del timpà; 15. Apòfisi cocleariforme; 16. melic de la membrana timpànica; 17. promontori; 18. Conducte auditiu extern (CAE); 19. Membrana timpànica; 20. Anell fibrocartilaginós; 21. Cavitat timpànica; 22. Conducte carotidi (modificat de l'Atlas d'Anatomia Sobotta).

 

Imatge 2. Visió medial de la paret lateral (membranosa) de la cavitat timpànica dreta, tall sagital, s'ha extirpat la fàscia del múscul tensor del timpà. 1. Recès epitimpànica; 2. Múscul tensor del timpà; 3. Cap del martell; 4. Lligament maleolar superior; 5. Tabic del conducte muscolotubàric; 6. Apòfisi cocleariforme; 7. Lligament superior de l'enclusa; 8. Orifici timpànic de la trompa auditiva; 9. Plec maleolar anterior; 10. Tendó del múscul tensor del timpà; 11. Trompa auditiva; 12. Corda del timpà; 13. Cos de l'enclusa; 14. Manubri o mànec del martell; 15. Apòfisi lenticular; 16. Branca llarga de l'enclusa; 17. Branca curta de l'enclusa; 18 i 23. Anell fibrocartilaginós; 19. Fossa de l'enclusa; 20. Lligament posterior de l'enclusa; 21. Membrana del timpà; 22. Conducte carotidi; 24. Nervi facial (VII parell) (modificat de l'Atlas d'Anatomia Sobotta).


MEMBRANA TIMPÀNICA


La situem al final del conducte auditiu extern (CAE), el qual es troba format per 3 elements, i si atenem als límits que marquen els eixos els quals dibuixen el melic i el mànec del martell, queda dividida en quatre zones.

 

Començem per la composició o estructura de la membrana timpànica i timpà.

 

1. ANELL DE GERLACH

 

L'anell de Gerlach o també conegut com a Annulus timpànic (anell timpànic), és de composició lligamentosa i és l'annex d'unió entre la membrana timpànica i l'estructura òssia.

 

2. MÀNEC DEL MARTELL

 

El mànec del martell és una part d'un dels ossets que composen la cadena ossicular, aquesta part de l'osset s'inserta en la zona inferior o pars tensa del timpà, essent el melic (extensió del mànec del martell), el centre d'inclusió de les fibres elàstiques que constitueixen el timpà.

 

3. TIMPÀ

 

També anomenada membrana timpànica, es troba dividida en dos grans zones denominades pars flàccida i pars tensa, ubicades a la part superior i inferior respectivament. 

 

En general sol mesurar uns 10 mm. d'alt i 9 mm. d'ample. Com vam dir el timpà queda dividit en dos grans zones. 


- Part inferior o pars tensa: aquesta zona es troba estructurada en tres nivells o capes. La primera capa es troba composada per teixit epitelial, el qual prové del conducte auditiu extern. En el segon nivell trobem una capa de tipus elàstic, composada per col·làgen i fibres el·làstiques. La forma amb que aquestes fibres constitueixen aquesta capa, de manera circular, li proporciona una major fermesa i elasticitat, el que permet soportar els canvis de pressió que es produeixen en l'orella mitja. L'última capa es troba composada per teixit cilíndric el qual prové de la cavitat timpànica. 


- Part superior o pars flàccida: aquesta part és menys ressistent que l'anterior el que la fa més vulnerable davant les variacions de pressió de la cavitat timpànica, això es deu a la falta de fibres elàstiques en la seva composició. 


Si atenem doncs a l'eix imaginari que conforma el mànec del martell i el melic, el timpà s'estructura en quatre regions: anterosuperior, anteroinferior, postsuperior i postinferior.


Imatge 3. a. Visió otoscòpica de la membrana timpànica dreta. 1. Pars tensa; 2. Melic del timpà; 3. Mànec del martell; 4. Prominencia maleolar; 5. Plec maleolar posterior; 6. Plec maleolar anterior; 7. Pars flàccida o membrana de Shrapnell; 8. Anell fibrocartilaginós o de Gerlach; 9. Branca posterior de l'estrep; 10. Refex o con lluminós 


b. visió lateral de la membrana timpànica dreta i esquema dels quatre quadrants. I. Regió anterosuperior; II. Regió anteroinferior; III. Regió postinferior; IV. Regió postsuperior. (modificat de l'Atlas d'Anatomia Sobotta).


CADENA OSSICULAR


La cadena ossicular, a més d'unir el timpà amb l'inici de l'orella interna, el que es coneix com a finestra oval, realitza altres funcions. Desde la cadena ossicular les vibracions recollides pel timpà són tranmesses a l'orella interna a través de la finestra oval. Com és l'encarregada de transmetre aquestes vibracions, actúa com a escut, tensant-se, impedint així, que sons massa aguts i/o intensos arribin a l'orella interna i la perjudiquin. Per a realitzar aquesta funció s'ajuda de l'estrep (reflexe estapedial) i els músculs del martell. 


La morfologia de la cadena ossicular consta de 3 ossets anomenats martell, enclusa i estrep. També dels músculs de l'estrep i del martell. També trobem les articulacions estapediovestibular, incudomaleolar i incudoestapedial.    


1. MARTELL


Aquesta peça es composa del que anomenem cap, la zona més extensa la qual s'articula amb l'enclusa, el coll, que arriba fins a una prominència en forma de vèrtex la qual coneixem amb el nom d'apòfisi externa i que juntament amb el mànec, actuen com a intersecció amb la membrana timpànica.


 

 

1. Cap del martell

2. Cara articular

3. Coll del martell

4. Apòfisi lateral

5. Apòfisi anterior

6. Mànec del martell

 

 

 

 

 

 

Imatge 4. Visió lateral del martell dret (modificat de l'Atlas d'Anatomia Sobotta).   


 

2. ENCLUSA


Com ja s'ha dit, al igual que l'osset anterior, aquest es troba dividit en varies zones, cada una d'elles amb una funció concreta. El cos queda articulat amb el cap del martell; l'apòfisi horitzontal o branca curta, es tracta d'un sortint més curt, el qual es troba fixat a la fossa-incudis, una cavitat òssia en la que s'inserta el lligament posterior de l'enclusa; l'apòfisi o branca llarga, la terminació d'aquesta dona lloc a l'apòfisi lenticular, la qual s'articula a l'estrep.      



1. Cos de l'enclusa

2. Branca curta

3. Cara articular

4. Branca llarga

5. Apòfisi lenticular





Imatge 5. Visió lateral de l'enclusa dreta (modificat de l'Atlas d'Anatomia Sobotta).

 

3. ESTREP


Es tracta de l'osset més petit, aquest queda articulat amb l'enclusa a través del cap, a on es troba la zona d'enllaç amb el múscul de l'estrep, dos crures amb forma d'arc, que unides donen lloc a una plataforma òssia denominada platina, aquesta regió queda articulada amb la finestra oval.


1. Cap de l'estrep

2. Branca anterior

3. Branca posterior

4. Base de l'estrep o platina


Imatge 6. Visió superior de l'estrep dret (modificat de l'Atlas d'Anatomia Sobotta).

Imatge 7. Visió superior i medial dels ossets de l'orella mitja dreta i les seves relacions normals. 1. Cap del martell; 2. Apòfisi lateral; 3. Apòfisi anterior; 4. Mànec del martell; 5. Articulació incudomaleolar; 6. Cos de l'enclusa; 7. Branca curta; 8. Branca llarga; 9. articulació incudoestapedial; 10. Branca posterior; 11. Branca anterior; 12. Platina de l'estrep (trobem l'articulació estapediovestibular) (modificat de l'Atlas d'Anatomia Sobotta).

 

 

4. MÚSCULS, ARTICULACIONS I LLIGAMENTS DE LA CADENA OSSICULAR

 

Aquestes estructures tenen com a missió protegir a l'orella i sostenir la cadena ossicular.

 

MÚSCULS:

 

- Múscul del martell: Realitza un recorregut per radera de la trompa d'Eustaqui fins arribar a la regió de l'àtic, inserint-se així, en la cara interna del mànec del martell, aquest múscul és innervat pel nervi que rep el seu mateix nom, nervi del martell (tercera branca del trigèmin). 

 

- Múscul de l'estrep: s'inserta al cap de l'estrep, aquest múscul es troba innervat pel nervi facial.

 

ARTICULACIONS:

 

- Articulació incudomaleolar: aquesta articulació es troba ubicada en la regió de l'àtic o epitimpànica, estabilitzada gràcies als lligaments que s'encarreguen d'unir l'os del martell i de l'enclusa amb la caixa timpànica.

 

- Articulació incudoestapedial: serveix com a nexe d'unió entre el cap de l'os de l'estrep i l'apòfisi de l'os de l'enclusa.

 

Articulació estapediovestibular: aquesta articulació s'encarrega de transmetre les vibracions mecàniques cap al vestíbul, concretament cap a la branca vestibular. La seva morfologia vé definida per la unió entre el marc òssi de la finestra oval i la platina de l'estrep.

 

LLIGAMENTS


- Lligaments maleolar superior, lateral i anterior: uneixen les estructures del martell.


- Lligaments de l'enclusa superior i posterior: uneixen les estructures de l'enclusa.


- Lligament anul·lar de l'estrep: uneixen les estructures de l'estrep.

 

Imatge 8. Visió superior i medial de les articulacions i lligaments dels ossets de l'orella mitja dreta recoberts per la mucosa. 1. Lligament maleolar lateral; 2. Recés epitimpànic; 3. Lligament maleolar superior; 4. Lligament superior de l'enclusa; 5. Articulació incudomaleolar; 6. Lligament posterior de l'enclusa; 7. Lligament maleolar anterior; 8. Tendó del múscul tensor del timpà; 9. Corda del timpà; 10. Artèria timpànica posterior; 11. Mànec del martell; 12. Articulació incudoestapedial; 13. Tendó del múscul de l'estrep; 14. Membrana timpànica; 15. Membrana de l'estrep; 16 i 17. Lligament anul·lar de l'estrep; 18. Anell fibrocartilaginós o de Gerlach (modificat de l'Atlas d'Anatomia Sobotta).     


SISTEMA NEUMÀTIC TEMPORAL (mastoide)


Es denomina sistema neumàtic temporal degut a la seva localització òssia. Es troba excavat a l'os temporal, i es troba integrat per una sèrie de cel·les de diferents tamanys. Trobem la cel·la antro-mastoidea i multitud de cel·les de menor tamany. El conjunt de totes elles formen el que denominem mastoide.


1. CEL·LA ANTRO MASTOIDEA


Aquesta cel·la es troba darrera de la caixa timpànica i serveix coma canal de comunicació amb la regió de l'àtic, es caracteritza pel seu gran tamany.


2. MASTOIDE


Correspon a la resta de superfície que composa l'os mastoide. Aquest es troba constituït per una sèrie de cel·les repartides per tot l'os, aquestes cel·les es caracteritzen per tenir una cobertura d'epiteli respiratori. Trobem cel·les mastoidees darrera i a sobre del CAE, així com en la coberta de l'antre mastoideu, a més, pel su interior transcorre part del nervi facial.

 

Imatge 9. Visió anterior i lateral de la paret medial (laberíntica) de la cavitat timpànica dreta, després d'extirpar la paret lateral i els límits de la parets anterior i superior, s'han obert els conductes facial i carotidi. 1. Cel·les mastidees; 2. Antre mastoideu; 3. Conducte facial; 4. Orifici estilomastoideu; 5. Finestra del vestíbul; 6. Fosseta de la finestra del vestíbul; 7. Promontori; 8. Solc del promontori; 9. Subícul del promontori; 10. Paret laberíntica; 11. Finestra de la còclea; 12. Fosseta de la finestra de la còclea; 13. Apòfisi cocleariforme; 14. Orifici timpànic de la trompa auditiva; 15. Conducte carotidi; 16. Impressió del trigèmin (modificat de l'Atlas d'Anatomia Sobotta).  


TROMPA D'EUSTAQUI


Es tracta d'una via de composició osteocartilaginosa, que comunica la rinofaringe amb la cavitat timpànica, proporcionant-li la ventilació necessària.

 

Aquesta composició osteocartilaginosa és la que permet que s'obri el conducte alliberant d'aquesta manera, l'entrada d'aire a l'orella. Interiorment es troba recoberta per un epiteli o mucosa de tipus respiratori, que permet l'arrossegament del moc cap a la rinofaringe. Concretament, la seva composició es troba diferenciada en dues parts, la zona òssia i la zona cartilaginosa.

 

1.  ZONA ÒSSIA

 

La zona òssia comprèn un terç de la trompa d'Eustaqui, presenta una morfologia variant al llarg del canal, essent el seu inici una mica més ample per anar estrenyent-se durant el seu recorregut fins al punt d'unió amb la zona cartilaginosa. Aquest punt d'unió es denomina istme cartilaginós.

 

2. ZONA CARTILAGINOSA

 

Aquesta zona abarca més recorregut, s'inicia a partir de l'istme, desde on s'eixample fins arribar a la rinofaringe. Gràcies a la seva composició més flexible, permet que els músculs que es troben al seu voltant, al contraure's, provoqui l'obertura de la trompa d'Eustaqui per equilibrar la pressió d'aire amb l'orella.

 

Imatge 10. Visió lateral de la trompa d'Eustaqui. 1. Rinofaringe; 2. Múscul tensor del timpà; 3. Cavitat timpànica; 4. Cavitat timpànica; 5. Cadena d'ossets; en color groc porció cartilaginosa; en color vermell istme cartilaginós; en color verd porció òssia (modificat d'internet).


Imatge 11. Imatge fibroscòpica amb orifici obert de la trompa d'Eustaqui.


Imatge 12. Diferències entre la trompa d'Eustaqui d'un infant i un adult. Podem veure com la de l'infant és més curta i recta que la de l'adult, motiu pel qual és més fàcil agafar otitis d'orella mitja.


VASCULARITZACIÓ DE L'ORELLA MITJA


A través de l'artèria timpànica anterior es proporciona el reg sanguini a la zona de la caixa timpànica, l'os del martell i de l'enclusa.


Desde l'artèria superior i petrosa es reguen aquelles zones que no han estat banyades per l'artèria timpànica anterior.    


L'artèria estilomastoidea rega l'os i múscul de l'estrep i parteix de la cavitat timpànica, en concret la part posterior.

 


Bibliografia


R.Putz i R.Pabst (21a edició); Atlas d'Anatomia Sobotta. Editorial Mèdica Panamericana.