Orella externa


L'aparell auditiu el podem dividir en dos grans parts, anomenades aparell de transmissió i aparell de percepció. Aquests, al seu torn, queden units i relacionats amb l'òrgan de l'equilibri a través del vestíbul.

 

L'aparell de transmissió es troba dividit per l'orella externa i mitja. La funció bàsica d'aquest conjunt d'òrgans és la de captar i transferir les ones sonores desde l'orella externa fins a l'orella interna (aparell de percepció).

 

L'orella externa la dividim en pavelló auricular (orella) i conducte auditiu extern (CAE). 

 


PAVELLÓ AURICULAR O AUDITIU


Les funcions principals del pavelló auditiu són les de protegir l'orella mitja i interna (actua com un escut), i a més, serveix de vehicle i amplificador dels sons els quals circulen a través del CAE fins al timpà. Aquesta circulació es veu facilitada per la seva composició cartilaginosa.  

 

El pavelló auricular el dividim en:

 

- Hèlix.

- Antihèlix: són els plecs què milloren la captació dels sons.

- Conca de l'orella: la trobem a l'inici del CAE.

- Trague o tragus: funciona com a barrera protectora de l'orifici del CAE.

- Inici del CAE.

- Lòbul de l'orella.

 

Aquesta zona es caracteritza per una composició cartil·laginosa i en forma de plecs, que milloren la captació de sons. En l'anatomia humana el pavelló de l'orella no és movible, i per tant, necessitem orientar el cap en la direcció de la font sonora. Degut a la seva ubicació bilateral, els sons són captats a diverses intensitats, el que ajuda al cervell a determinar la seva orientació i procedència.

 

 

 

 

1. Hèlix

2. Tubercle auricular

3. Canal de l'hèlix

4. Arrels de l'antihèlix (pilars)

5. Fossa triangular

6. Fosseta superior de la conca

7. Arrel de l'hèlix

8. Antihèlix

9. Escotadura anterior

10. Trague

11. Cavitat auricular

12. Cavitat de la conca

13. Antitrague

14. Escotadura intertràgica

15. Lòbul auricular 

 

 

 

 Imatge 1. Visió lateral del pavelló auditiu extern de l'orella dreta (modificat de l'Atlas d'Anatomia Sobotta).  

 

El pavelló auricular es situa a l'alçada del nas i dels ulls. La seva composició és tan cartilaginosa com no cartilaginosa. En la part cartilaginosa és a on trobem els músculs del pavelló auricular, es troben per tant, en l'arrel de l'Hèlix i en la part anterior del trague i tot i que no realitzen funcions importants, els més destacats són els músculs auriculars superior i posterior, els quals queden innervats pel nervi trigemin, el nervi facial i el plexe cervical. 

1. Hèlix, arrel de l'hèlix (pilar)

2. Canal de l'hèlix

3. Antihèlix 

4. Espina de l'hèlix

5. Làmina del trague

6. Cissura antitraguehelicina

7. Escotadura intertràgica

8. Cua de l'hèlix

9. Cartílag del conducte auditiu

10. Escotadures del cartílag del conducte auditiu

11. Porció escamosa de l'os temporal

12. Porció timpànica de l'os temporal

13. Apòfisi mastoide

14. Apòfisi estiloide

 

Imatge 2. Visió anterior i obliqua dels cartílags del pabelló auditiu extern dret amb part de l'os temporal, després d'extirpar els teixits tous (modificat de l'Atlas d'Anatomia Sobotta).

 

 

1. Cua de l'hèlix

2. Muscle de l'antitrague

3. Muscle menor de l'hèlix

4. Muscle major de l'hèlix

5. Muscle del trague

 

 

 

 

 

 

 

 

Imatge 3. Visió anterior dels muscles de la superfície lateral de l'orella externa dreta (modificat de l'Atlas d'Anatomia Sobotta). 

 


1. Conducte auditiu extern (CAE)

2. Lligament auricular posterior

3. Muscle transvers de l'orella

4. Muscle obliqu de l'orella

5. Lligament auricular superior

 

 

 

 

 

 

 

Imatge 4. Visió posterior dels muscles de la superfície medial de l'orella externa dreta (modificat de l'Atlas d'Anatomia Sobotta).

 


CONDUCTE AUDITIU EXTERN (CAE)


Es tracta d'un canal que comunica l'orella externa amb l'orella interna, i estableix contacte amb el nervi facial i les cel·les mastoidees. Realitza un recorregut de 25 mm en forma de S i medeix 8 mm de diametre aproximadament.

 

Podem diferenciar dues parts, la més externa, la qual s'allarga fins al cartílag del pavelló auricular, i una altre situada més a l'interior.

 

La part més externa, degut a la seva proximitat amb l'exterior, és més gruixuda i té fol·licles pilosos i glàndules sebacies, les quals generen cerumen amb l'objectiu de prevenir infeccions o agressions dins l'orella. Aquesta té una estructura de tipus cartilaginos, i a mesura que s'interna en l'orella va adquirint major consistència fins arribar a una estructura òssia. Aquesta suposa la major part del tracte del canal, es correspon amb una de les corbes que dibuixa durant el seu trajecte, formant d'aquesta manera un arc el qual protegeix el timpà d'agressions externes. A més, és l'encarregat de transmetre la vibració sonora cap a l'orella mitja.     

Imatge 5. Tall frontal del conducte auditiu extern dret, cavitat timpànica i còclea. 1. Tragues; 2. Cartílag auricular; 3. Cartílag del conducte auditiu extern; 4. Orifici auditiu extern; 5. Cel·les mastoidees; 6. Conducte auditiu extern; 7. Os temporal; 8. Membrana del timpà; 9. Corda del timpà; 10. Cordó del muscle tensor del timpà; 11. Cap del martell; 12. Recés epitimpànic, porció cupular; 13. Lligament maleolar superior; 14. Recés epitimpànic; 15. Muscle tensor del timpà; 16. Nervi coclear; 17. Conducte coclear; 18. Bulb superior de la vena iugular; 19. Porció petrosa de l'os temporal; 20. Os occipital; 21. Articulació atlantooccipital; 22. Atles.; (modificat de l'Atlas d'Anatomia Sobotta).

 


VASCULARITZACIÓ DE L'ORELLA EXTERNA


Com qualsevol altre part del cos, el pavelló auditiu compta amb un sistema venós. 

 

Aquest sistema es troba integrat per l'arteria auricular anterior, arteria auricular posterior i arteria auricular profunda o també anomenada arteria timpànica. Les tres arteries procedeixen de la caròtida externa, aquesta s'encarrega del rec sanguini de l'orella externa, concretament, l'arteria auricular superior rega la zona de l'hèlix i del lòbul, l'arteria auricular posterior rega el CAE i tota la superficie de composició fibrocartilaginosa, i l'arteria profunda o timpànica la part òssea de l'orella externa.


Bibliografia


R.Putz i R.Pabst (21a edició); Atlas d'Anatomia Sobotta. Editorial Mèdica Panamericana.