Embriologia de l'audició


Etapes del desenvolupament embrionari del sistema auditiu


El desenvolupament embrionari, es constitueix com un procés enormement complexe, tot i que organitzat i equilibrat. Aquest procés té com a finalitat la creació d'un nou ésser viu. L'estudi del desenvolupament embrionari s'ha dividit en les següents etapes o fases:


  • Divisió cel·lular
  • Morfogènesi
  • Gastrulació
  • Diferenciació i especialització
  • Organogènesi
  • Creixement

Embriologia


Quan parlem d'embriologia, ho fem de la formació d'un nou ésser en què les estructures que primàriament no es diferencien van donant origen als diversos teixits i conseqüentment als diversos òrgans els quals formen part d'aquest.


Per tant, l'embriologia consisteix en l'estudi de la diferenciació gradual que s'experimenta al llarg de les primeres etapes del desenvolupament embrionari.


La formació de l'orella té diversos orígens embriològics en funció del sector o part que considerem. Així, en la formació de l'orella, òrgan bàsic de les funcions auditives i de l'equilibri, intervenen:


  • Ectoderm, el qual s'ocupa de la formació de l'orella interna i de l'orella externa.
  • Mesoderm, influeix en la formació de les tres parts de l'orella (externa, mitja i interna).
  • Endoderm, el qual s'ocupa de la formació de l'orella mitjana.

Orella externa


L'orella externa es troba composta pel pavelló auricular (PA) i el conducte auditiu extern (CAE). La seva funció és la de recollir els sons i conduir-los cap al sistema timpano-ossicular.


Tant un com l'altre es formen a partir de la part més superior de la primera fenedura branquial ectoblàstica, així com del revestiment extern del primer i segon arc que rodeja dita fenedura. Finalment, l'única resta de la primera fenedura branquial, que romandrà posteriorment al desenvolupament fetal serà el CAE.


En quan al PA, les seves diverses parts procedeixen de sis prominències denominades colliculi. Els colliculi es formen a partir del dia 43 en els límits del primer i segon arc branquial, que envolta la part més alta de la primera fenedura branquial. Existeixen desacords entre diversos autors sobre l'evolució i desenvolupament d'aquestes prominències. Dites discrepàncies no són trivials, doncs, és elemental conèixer l'origen de les fístules que poden crear-se per defectes en la fusió de dites prominències.


Aproximadament sobre les 12 setmanes de gestació les prominències es van fusionant, quedant incorporades a una propagació d'elements mesodèrmics del segon arc. El segon arc s'estén, llavors, formant una mitja lluna al voltant del conducte, constituint el PA.


En l'última part del primer i segon arc branquial, així com en la primera fenedura branquial, es crea una proliferació de l'ectoblast, nomenada de His. Dita proliferació dona lloc a un cordó cel·lular que es perllonga des de l'exterior fins a la caixa del timpà, per a formar el CAE i el teixit de la membrana timpànica, que deriven conseqüentment de l'ectoderm del primer solc branquial.



Orella mitjana


Sobre la setmana 6 de gestació, en la primera bossa branquial endoblàstica, ectoderm i endoderm es troben molt pròxims, tornant-se progressivament més fina la capa mesodèrmica que els separa. Cap als 6 mesos, ambdós s'uneixen formant la membrana timpànica. Pel que podem afirmar que l'orella mitja procedeix de la primera bossa branquial endoblàstica.


Des de l'interior, la primera bossa branquial endodèrmica s'aproxima cap a l'ectoderm, adquirint la forma d'un canal denominat tub-timpànic de Kölliker. La part d'aquest tub més pròxima a l'ectoderm es coneix com el canal tub-timpànicaquest donarà lloc als espais aeris de la trompa d'Eustaqui, pel que es diu que la trompa és l'origen embriològic de l'orella mitjana.


La cavitat timpànica es fa evident en embrions de 16-18 mm, al crèixer el canal tub-timpànic. L'extrem d'aquest canal envolta els ossets (rodejats completament de mesènquima), pel que primer es forma la cavitat que serà el recés hipo-timpànic, mentre que la resta es troba ocupat per teixit mesenquimatòs.


Posteriorment la cavitat timpànica continua la seva expansió, arriben a invadir el mesènquima que la rodeja, per a constituir l'àtrium (sobre la dècima setmana), l'àtic (sobre la trigèsima setmana) i l'aditus (sobre el cinquè mes).


Per últim, l'antre comença a formar-se a terme al sisè mes de gestació. No obstant, la cavitat timpànica no estarà complerta fins al setè mes de gestació, essent l'estrep l'últim osset que s'incorpora a la cavitat.


El tercer arc branquial creix per sota del segon, arribant a estretar-se la zona interna del canal tub-timpànic, el que crearà la regió de la trompa d'Eustaqui.



1. TIMPÀ


El timpà es forma a partir de tres tipus de teixits de diferent origen:


  • Ectoderm, que formarà la coberta epidèrmica externa (del mateix origen que la pell del CAE).
  • Mesoderm, que constituirà la capa mitja fibrosa.
  • Endoderm, el canal tub-timpànic, el qual formarà la coberta epitelial interna.


2. OSSETS


Durant el segon mes, els ossets que formaran l'orella es comencen a diferenciar


L'estrep comença a diferenciar-se cap als 30 dies com una concentració mesenquimatosa en l'extrem dorsal del cartílag de Reichert. A terme del quart mes de gestació comença l'ossificació de l'estrep, quedant completament ossificat als sis mesos, exceptuant la cara articular amb l'enclusa i la cara vestibular de la platina que perduren cartilaginoses.


L'estrep adquireix la seva mida definitiva cap a la vigèsima setmana, tenint uns 15 dies prèvis al part l'aspecte de l'adult. És molt important ser conscients de que l'estrep abans de finalitzar la gestació és un os vell, pel que si es figurara no consolidaria mai.


Tant l'os del martell com de l'enclusa tenen un desenvolupament en paral·lel, doncs ambdós deriven del primer arc branquial. Comencen a formar-se per concentracions del mesènquima situades sobre el canal tub-timpànic.


Sobre les 16 setmanes de gestació, sorgeix en el martell un centre d'ossificació aprop de la seva articulació amb l'enclusa. No obstant, en l'enclusa sorgeix un punt d'ossificació en l'interior de l'apòfisi llarga, essent l'apòfisi curta l'última en consolidar-se.


En quan al desenvolupament, podem veure que el martell i l'enclusa és oposat al de l'estrep, doncs aquest és l'últim en ossificar. A més, en el desenvolupament de la gestació, disminueix la seva mida per pèrdua de la seva cavitat medul·lar (havent aconseguit la seva màxima mida al quart mes), mentre que el martell i l'enclusa creixen encara més posteriorment al naixement.


Fins al naixement la caixa timpànica és només una cavitat virtual, i és amb aquest que les cavitats s'omplen d'aire mitjançant la trompa i constitueixen, juntament amb els ossets, el grup que transmetrà les vibracions cap a l'orella interna. 



3. LA MASTOIDE


En el referent a la mastoide, s'ha de dir que les primeres cel·les mastoïdals sorgeixen al final del sisè mes de gestació.


L'ossificació que dona lloc a la mastoide és d'origen mesencefàlic, i és producte de la unió de l'escama i el penyal (dues parts del temporal). L'escama es troba situada abans i per sobre del penyal, i és un os de membrana.


La mastoide definitiva no es troba formada completament fins als 5 anys d'edat.



Orella interna


L'orella interna comença a distingir-se des de la tercera setmana de gestació, a partir de l'aparició de la placa òtica de l'ectoderma superficial composant l'otocist (del que prové el laberint membranós). La càpsula òtica es crea a partir del mesènquima perifèric.


L'orella interna es crea en la vesícula auditiva, que en la quarta setmana es desprèn de l'ectoderm superficial. Aquesta vesícula es divideix en:


  • Component ventral: dona lloc al sàcul i al conducte coclear.
  • Component dorsal: dona lloc a l'utrícul, els conductes semicirculars i al conducte endolimfàtic.


Aquestes estructures prenen, en conjunt, el nom de laberint membranós. A excepció del conducte coclear (que origina l'òrgan de Corti), totes les estructures del laberint membranós desenvolupen funcions relacionades amb l'equilibri.


Podem dir a mode de resum, que durant el període que va des de la tercera fins a l'octava setmana s'origina el desenvolupament de les estructures auriculars.