Rehabilitació audiològica infantil


La D.A. en el nen, sobretot quan és una pèrdua la qual sobrepassa els 70 dB de mitjana en les quatre freqüències centrals (500, 1000, 2000 i 4000 Hz) i que a més, és d' inici congènit i bilateral, produeix uns efectes devastadors en el desenvolupament del llenguatge oral, sobretot tenint en compte si el diagnòstic es fa amb retard i el tractament també i el pronòstic per tant, no serà gaire favorable. Tant el diagnòstic com el tractament, han de ser realitzat per equips coordinats de forma eficaç i que estiguin formats per diferents professionals que, des de la seva formació heterogènia, abordin el tractament del nen amb D.A.

 

 

Els pares formen part fonamental de l' equip ja que, sense ells i la seva col·laboració activa és impossible que es compleixin els objectius per lo que és imprescindible, que estiguin (i es trobin) adequadament assessorats i acompanyats en les diverses etapes.

 

L' entorn escolar ha de ser el principal agent del tractament durant l'etapa d' escolarització. La posada al dia de coneixements per part de tots els agents que intervenen amb el nen és clau per a l' èxit del tractament.

La controvèrsia sobre el mètode ideal de tractament per al nen D.A. ens acompanya fins avui dia, sobretot en els casos de nens amb D.A. profunda. Les tendències en quan a aquestes discussions semblen caminar per la via de l' enteniment, per exemple: podem veure nens els quals han estat sotmesos a cirurgia per a realitzar implant coclear i a la vegada es troben escolaritzats en col·legis de filosofia bilingüe. El nombre de variables que intervenen en el pronòstic és gran per lo que és convenient que abordem qualsevol programa de tractament amb una mentalitat oberta i flexible. No existeix cap dubte al respecte de l' ajuda que significa per al nen D.A. les pròtesis auditives ben adaptades o el implant coclear adequadament indicat i programat, però l' excel·lent resultat auditiu no pot fer-nos oblidar que la D.A. produeix un negatiu impacte en el desenvolupament del llenguatge i per tant, en l' ús del mateix per a activitats acadèmiques. També s'ha de considerar, que el nen amb D.A. sempre té majors dificultats que el normooient en determinats entorns comunicatius per lo que és imprescindible l' ús de mesures facilitadores i la eliminació de barreres en el medi familiar, escolar, social, etc.


Importància de l'inici precoç del tractament


Estudis en animals mostren els efectes adversos de la deprivació sensorial:

 

• Maduració incomplerta de les neurones auditives del tronc cerebral.

 

 Inhabilitat per a resoldre diferències en patrons sonors.

 

 Increment en la latència de respostes neurals auditives

 

 Interaccions anormals binaurals.

 

Recents investigacions mostren l' impacte de la deprivació auditiva perllongada i suggereixen la possibilitat d' un detriment central.

 

Les dotze primeres setmanes de vida extrauterina són fonamentals en el desenvolupament de les vies auditives, i la maduració complerta del sistema auditiu s' assoleix en les primeres quaranta setmanes.

 

L' organització sensorial de la via i centres auditius és induïda per estímuls acústics, que poden ser estimulats directament o a través d' altres vies sensorials.

 

La plasticitat del sistema nerviós en quan a l'habilitació per al llenguatge o recuperació del mateix és màxima fins als cinc anys.

 

Els efectes de la falta d'estímuls auditius són més greus a mesura que la privació es perllonga una vegada iniciada la fase crítica.

 

La privació precoç d' exposició a la parla cobreix molts períodes crítics del sistema de comunicació humana en poc temps.

 

Molts investigadors senyalen el temps d' abans dels dos anys com essencial en el desenvolupament de la funció auditiva i en el desenvolupament del llenguatge.

 

L evidència és contundent en quan a que a pesar del grau de D. A. si s'inicia la intervenció precoç, la possibilitat d' èxit és molt més gran. Els procediments d' intervenció són més efectius quan s' inicien tan aviat com és possible, posteriorment a la pèrdua auditiva.

 

Les habilitats motores requerides per parlar poden aprendre's en qualsevol moment però, probablement es transfereixen millor al llenguatge espontàni si el nen no ha desenvolupat i establert encara patrons articulatoris erronis.

 

El seguiment i tractament s'ha d'iniciar inclús encara que tot el procés diagnòstic no hagi finalitzat. El tractament de l' otitis mitja serosa no deu enraderir l' adaptació protèsica a no ser que existeixin contraindicacions mèdiques. El seguiment del progrès és crucial per determinar lo apropiat de les diferents intervencions.

 

Per part del Joint Committee on Infant Hearing es recomana que:


• Tots els nens amb pèrdua auditiva són inclosos en un programa d'intervenció precoç abans dels 6 mesos.

 

 Els professionals del programa han de tenir coneixements suficients sobre les necessitats comunicatives del nen amb pèrdua auditiva.

 

 Els nens amb P.A. confirmada utilitzen pròtesis al mes de la confirmació.

 

• Controls audiològics cada tres mesos o menys.

 

Els nens arriben al desenvolupament del llenguatge amb el mitjà de comunicació triat. La decisió que prenguin els pares al respecte deu estar respaldada per una àmplia i objectiva informació.

 

• S' apliquen qüestionaris de satisfacció i autoestima a les famílies.

 

Inici i durada: s'ha d' iniciar abans dels sis mesos i deuen ser continuats en el temps.

 

 S'ha de monitoritzar audiològicament cada tres mesos o menys.

 

• Intensitat: número suficient de visites/contactes per setmana amb el nen i la seva família.

 

• Aprenentatge directe (deu ser proporcionat per professionals especialment preparats).

 

Programa ampli i flexible per ajustar-se a les necessitats de cada nen i família.

 

 Es deuen reconèixer les diferències individuals.

 

• Deu proporcionar tots els recolzaments necessaris (implicació de la família i altres suports ambientals - casa, escola, companys, etc.).

 

• Monitorització periòdica de progressos.

 

• El tractament deu centrar-se en les conseqüències del dèficit sensorial auditiu sobre el llenguatge i la comunicació.

 

 L' objectiu és conseguir un processament auditiu-verbal que recolzi la comunicació i un desenvolupament cognitiu i del llenguatge tan pròxim a la normalitat com sigui possible.

 

• Equip: els professionals encarregats de vetllar pel seguiment i tractament del nen D.A. detectat/diagnosticat deu ser un equip competent en l' exploració i tractament dels trastorns del llenguatge i l' audició.

 

L' equip ha de disposar d' un mètode coordinat en exploració i tractament per a cobrir necessitats comunicatives i cognitives.

 

 El seu paper és definir i localitzar per a cada nen tots els serveis que necessita i ajudar a la integració d'aquest serveis en el seu benefici.

 

• La historia de l' educació del sord està marcada per la controvèrsia, fins avui continua el desacord sobre la metodologia a triar:

 

– No hi ha un mètode ideal.

 

– La població infantil afectada de pèrdua auditiva no és homogènia.

 

– Cap mètode únic d' instrucció i/o comunicació (oral o comunicació total) o situació o mètode educacional és l' ideal per a atendre les necessitats de cada un dels nens (Northcott 1990).

 

L' emplaçament escolar del nen D.A. ha anat passant del centre específic al context d'escola ordinaria, això ha conduït a que ens enfrontem a nous cambis i a antigues discussions:

 

– Les velles discussions abarquen la metodologia (llenguatge signat, oral o mètodes combinats), falta d' investigació de base, emplaçament adequat en l' escola, comunitat de Persones Sordes i precoç identificació.

 

– Els cambis abarquen metodologia (ús de tecnologia per facilitar el llenguatge parlat), identitat multicultural, individualització basada en diferències, i disponibilitat de serveis educacionals en la Comunitat.


Disseny de la intervenció


A tenir en compte en el disseny de la intervenció:

 

• Els possibles dèficits de desenvolupament del nen D.A. en altres àries.

 

• La crítica integració del llenguatge, la parla i l' Audició.

 

• Les entrades visuals de la lectura labial formen part de la recepció normal del missatge verbal (als quatre mesos els nens oients són capaços d' unir imatge facial amb el senyal auditiu que escolten).


• Les diferències individuals que influiràn en el rendiment.


Assessorament als pares


Els  professionals que formen l' equip de diagnòstic i tractament del nen D.A. són els encarregats de la tasca d' assessorament i recolzament en totes les etapes. Es deu tenir en compte:

 

– La família

 

• Aspectes psicològics del diagnòstic d' un nen amb D.A.

 

• Els problemes de les famílies amb un nen D.A.

 

– Treball amb la família: especialment durant el període d' intervenció precoç, la intervenció hauria d' estar centrada en la família (mètode centrat en la família).


– Selecció de programes per als pares.

 

Els professionals que formen l' equip de diagnòstic i tractament del nen D.A. són els encarregats d' aquesta tasca d' assessorament i recolzament en totes les etapes:

 

1. Detecció

 

2. Diagnòstic:

 

• Característiques de la D.A. (etiologia, gravetat en quant a la pèrdua auditiva).

 

• Informació sobre les conseqüències en el desenvolupament del llenguatge.

 

3. Intervenció terapèutica:

 

• Intervenció àmplia sobre enfocs d' intervenció (mètodes)

 

• Recursos existents en la seva comunitat.

 

4. Seguiment:

 

• Informació sobre objectius assolits.

 

• Problemes en l' evolució i com afrontar-los.

 

Objectius:

 

• Promoure un funcionament positiu del nen, pares i família.

 

• Ajudar als membres de la família a avaluar els seus problemes i necessitats.

 

• Fundamentar l' assessorament i altres formes d' intervenció habent identificat les necessitats de la família i les seves prioritats.

 

• Reduir l' ansietat i l' estrès associat en els pares del nen d.a.

 

• Definir el significat de l' ús de fortaleses de la família i de recursos dins del programa d' intervenció.

 

• Assegurar la disponibilitat i l' ús de recursos formals i informals de la xarxa i sistemes de serveis per a les necessitats trobades en la família.

 

• Proporcionar seguretat a la família i reforçar la percepció de que són els agents primaris responsables del nen i del seu desenvolupament global.

 

• Preparar a la família en l' adquisició d' habilitats i competències necessàries per a un òptim funcionament.

 

• Valorar la naturalesa de les interaccions pare-nen i investigar les maneres de realitzar interaccions més recíproques i mutuament satisfactòries.


Bibliografia