Fonaments del mètode verbotonal


Una de les primeres conclusions que es van extreure dins del camp de la sordesa, fou que "l'orella patològica no representa una destrucció caòtica, sinó un sistema particular de l'audició", i constitueix el camp òptim d'audició de cada persona. Per poder estudiar millor les zones freqüencials limitades de la paraula, va crear els aparells SUVAG (Sistema Universal d'Audició Verbotonal Guberina). Aquests aparells estan preparats per transmetre un espectre ampli de freqüències i donen la possibilitat de treballar de forma contínua (obrint totes les freqüències (CD)) com de forma discontínua (eliminant freqüències) d'acord a les necessitats del deficient auditiu.

 

Encara que cada fonema té la seva pròpia gamma freqüencial és possible que un deficient auditiu, amb dificultat per a reconeixer-lo en la seva freqüència exacte, pugui fer-ho desplaçant les freqüències òptimes del fonema en qüestió al camp de freqüències conservades en el subjecte. Això és possible a pesar de què la zona conservada es troba fora del camp de freqüències que l'orella normal utilitza per a la percepció auditiva. La transposició és possible mitjançant els aparells SUVAG.

 

Per al Mètode Verbotonal tots els actes del llenguatge són actes comunicatius i el llenguatge no té sentit sinó es per comunicar alguna cosa. Per tant, no el considera únicament com una simple producció fònica, sinó com un conjunt d'estructures globals en la que intervenen els elements de la cadena de comunicació: Emissió - Transmissió - Percepció - Reproducció - elements que suporten l'acte comunicatiu:

 

1. El cos com emissor i receptor del llenguatge.

 

2. El ritme i l'entonació com estructuradors del significat.

 

3. L'expressivitat i afectivitat inherents al llenguatge.

 

4. El temps i la pausa com elements actius de la cadena fònica

 

En aquesta globalització del llenguatge, com estructura acústica-visual, el mètode considera summament importants no només els elements lèxics (fonètica, fonologia, morfosintaxis i semàntica), sinó també els elements no lèxics, tant acústics com visuals.



Elements no lèxics


Els elements no lèxics tenen molta importància en la parla. La seva interrelació és tant forta, que la variació d'un varia a la resta. Aquests elements poden ser de tipus acústics o visuals:

 

1. ELEMENTS NO LÈXICS ACÚSTICS

 

a. RITME: organitza la parla sobre seqüències temporals accentuades i no accentuades.

 

b. ENTONACIÓ: Representa la melodia de la parla, i pot canviar el sentit del missatge segons sigui exclamació, pregunta, resposta, mandat, etc.  

 

c. TENSIÓ: és un fenomen psicofísic. És un joc entre els músculs agonistes i els antagonistes. Quan s'incrementa la tensió, augmenta la intensitat. En el deficient auditiu, amb freqüència, la tensió no és bona i dificulta l'emissió. És molt important tenir-lo en compte en la correcció fonètica.

 

d. PAUSA: pot definir-se com relaxació o pot ser una pausa activa que determina el sentit d'allò que s'emet.

 

e. TEMPS: és la velocitat o durada.

 

f. INTENSITAT:  és la força. Si es passa el so a través de diverses zones freqüencials, poden percebre's no només sons diferents sinó intensitats diferents. Aquest canvi de percepció es deu al filtratge mitjançant zones freqüencials en les quals el so té més intensitat.

 

 

2. ELEMENTS NO LÈXICS VISUALS

 

a. MÍMICA: expressions corporals que indiquen estats d'ànim i sentiments.

 

b. GESTOS NATURALS

 

c. CONTEXT

 

Tots aquests elements es fan perceptibles en el llenguatge afectiu, d'aquí que l' afectivitat sigui una de les bases del mètode Verbotonal i que juntament amb l'aprofitament de l'audició conservada (les possibilitats auditives del subjecte), constitueixen el millor punt de partida per a la seva rehabilitació.

 

Tenint present que les freqüències baixes són les millor conservades en el deficient auditiu i que el ritme i l'entonació es transmeten millor a través de les freqüències baixes, el mètode Verbotonal les utilitza en l'aprenentatge i la percepció del llenguatge, és conscient de què tot el cos participa i és sensible a aquestes freqüències. Aquesta sensibilitat s'incrementa en les persones sordes.

 

De tot el anterior, es pot extreure una primera conclusió, "El llenguatge oral és possible en el deficient auditiu".

 

Són poc els casos en els quals no es pugui desenvolupar. Un aspecte diferent és, Quina serà la qualitat que s'aconsegueixi? La qualitat dependrà de molts factors, entre aquests s'ha de destacar el grau de pèrdua auditiva i el grau de funcionalitat de l'audició.


Bibliografia


Manuel G. Jiménez i Manuel López; Deficiencia Auditivaevaluación, intervención y recursos psicopedagógicos; ed. CEPE - 2009