Aparells SUVAG


Un dels aparells més coneguts dins el mètode verbotonal són els anomenats SUVAG (System Universal verbotonal d'Audition Guberina; en la imatge 1 SUVAG II). Aquests dispositius consten d'un sistema de filtres electrònics destinats a modificar la recepció d'un missatge sonor.

 

Contenen tres tipus de filtres:

 

1. Filtre passa-alts: deixen passar les freqüències agudes i atenuen les greus.

 

2. Filtre passa-baixos: deixen passar les freqüències greus i atenuen les agudes.

 

3. Filtre passa-banda: mantenen una determinada banda freqüencial.

 

Tots ells responen a una doble finalitat, tant diagnòstica com d'intervenció.

 

Des d'una perspectiva d'intervenció, el SUVAG preten facilitar la percepció auditiva de la parla, intenta promoure en la persona amb sordesa la construcció de representacions mentals dels sons propis de la llengua, filtrant la parla per bandes de freqüència més pertinents per a la percepció del so en particular per cada cas, en termes de metodologia verbotonal, pel camp òptim d'audició. La finalitat última és la producció, es vol restituir la funció auditiva com a òrgan clau de la fonació per arribar a l'expressió del llenguatge oral.

 

S'acompanya d'altres dispositius que ajuden a estimular la percepció del so a través de la transmissió somato-sensorial. Poden utilitzar-se tarimes vibratòries i vibradors. En aquests casos, el so captat pel micròfon es transmet en forma de vibració mitjançant transductors electromagnètics, ajudant en els casos de pèrdues severes a millorar el rendiment auditiu, permetre la percepció de sons i incrementar la percepció i el control de la veu facilitant el reconeixement d'algunes característiques de la paraula com el ritme, la durada, l'accent i la sonoritat.

 

Existeixen aparells per a l'estimulació vibrotàctil amb independència del SUVAG. Majoritàriament es composen d'un micròfon que recull el senyal, un processador i un o varis vibradors que es col·loquen en contacte amb alguna superfície del cos, generalment el canell. En ocasions el processador distingeix entre sons sords i sonors, donant lloc a l'activitat d'un vibrador o altre en funció d'aquesta característica, o d'altre que pretengui ajudar a discriminar. Alguns models incorporen la possibilitat de donar lloc a senyal auditiva, que anirà a parar a l'audiòfon per un canal (podent també connectar-se a aparells electrònics com la ràdio o el televisor), a més de la vibrotàctil que es conduirà a través d'un altre canal. El més comú es que cada un dels canals tingui possibilitats independents de control de la intensitat i la sensibilitat.

 


Característiques tècniques del SUVAG II


Tècnicament, el SUVAG II és un preamplificador i un amplificador de potència de sortida amb amplificadors intermedis i quatre conjunts de filtres. Ubicats tots dins una caixa metàl·lica.

 

La unitat es divideix en sis mòduls independents:

 

1. Preamplificador amb control de guany.

2. Dos filtres passa-banda.

3. Un filtre passa-baixos i un filtre passa-alts.

4. Un filtre passa-alt amb filtre passa-baixos.

5. Amplificador de potència de sortida (màxim 140 dB.)

 

Ofereix les següents possibilitats:

 

- Entrada per a un o dos micròfons dinàmics, electret o enregistradora.

 

- Elecció entre 22 freqüències centrals d'entre 80 i 8.000 Hz per a cadascun dels dos filtres de passa-banda, amb cinc amples de banda seleccionables.

 

- Filtre de passa-baixos amb 20 freqüències de tall seleccionables entre 80 i 6.400 Hz amb pendents de 0, 20 o 65 dB/octava i un filtre passa-alts amb 30 freqüències de tall entre 80 i 6.400 Hz amb pendents de 0, 6, 12 o 18 dB/octava.

 

- Filtre de passa-alt amb un passa-baixos incorporat amb 7 freqüències de tall que van des de 2.000 Hz fins 8.000 Hz i pendents de 0, 20 o 65 dB/octava, respectivament i 0, 6, 12 o 18 dB/octava. 

 

- Mescla de cada conjunt  de filtres amb atenuadors calibrats en dB corresponents.

 

- Amplificador de 25 W de potència.

 

- Dos sortides d' auriculars i/o vibrador amb nivell de control independent cadascun.

 

- Xarxa: 110 V o 220 V AC; 50/60 Hz - Tamany (.9 5/8 in.). W = 498 mm - H = 193 mm (. 7 5/8 in) - D = 35 mm (. 11 5/8 in)

 

- Pes: 10 Kg (45,3 ib.). 

 

ACCESSORIS:

 

- Micròfon electret (ME31) amb arnès inclòs o micròfon dinàmic.

 

- Casc CA 100 MONO (50 ohmios).

 

- Vibrador VIBAR SUVAG R50 (50 ohmios).

 

- Caixes de distribució BD 10 o BD 3.

 

 

Imatge 2. SUVAG II. A banda esquerra trobem el mòdul del canal directe (CD). Aquest ens permetrà connectar un o dos micròfons i enviar el senyal acústic directament als cascs o al vibrador sense haver de modificar o filtrar inicialment el senyal. Podem ajustar el guany de la intensitat (dB) i dels aguts o greus, com si es tractés d'una taula de mescles. En la part central, en color verd, trobem el mòdul dels filtres passa-baixos (LP) i a la seva esquerra, en color groc, un petit mòdul a on trobem les diverses freqüències de tall (fc) dels mateixos. Més cap a la dreta, i en color blau, trobem els filtres passa-alts (HP), i igualment un petit mòdul amb botons de color groc per tal de controlar les diverses freqüències de tall (fc) d'aquests. Els filtres passa-baixos, ajuden al ritme i a l'entonació de la parla. Els filtres passa-alts, juntament amb els filtres passa-baixos, contribueixen a millorar la percepció de fonemes. Finalment, a banda dreta, trobem les sortides per auriculars i vibradors i els seus respectius botons de control del guany.

 

A l'hora de fer servir l'aparell, inicialment l'haurem de calibrar per a cada individu. Sempre comencem per 0 dB i anem incrementant la intensitat fins a trobar la percepció ideal del subjecte el qual porta els cascos posats. S'ha d'anar amb cura de no sobrepassar els diversos nivells d'intensitat, ja que l'aparell arriba fins a 140 dB.

 

El SUVAG és útil amb nens a partir de 4 o 5 anys, ja que necessites la col·laboració d'aquests per treballar en òptimes condicions. Amb nens més petits, sobretot aquells que encara no porten cap tipus de pròtesi auditiva, podem utilitzar el vibrador per tal d'estimular a nivell somatosensorial a través de conducció òssia. 

 

L'objectiu final a l'hora d'utilitzar el SUVAG durant la rehabilitació, és enviar el senyal acústic a través del canal directe (CD), sense cap mena de filtratge i/o modificació. Inicialment els filtres ens ajuden a fer més "audible" determinats sons dependents de la freqüència, mitjançant l'anomenada transposició de freqüències, la qual fa que poguem traslladar un fonema d'una freqüència a una altre sense perdre la percepció d'aquest. No obstant, a poc a poc hem d'apropar l'audició cap a una forma el màxim de natural possible.  


Audiometria verbotonal


Des d'una perspectiva diagnòstica, el SUVAG, a l'igual que l'audiometria tonal, busca la intensitat necessària que es requereix en cada octava per percebre l'estímul, però en lloc d'utilitzar tons purs o paraules, com seria el cas de l'audiometria tonal i logoaudiometria respectivament, utilitza logotomes, segments lingüístics que contenen tota la riquesa freqüencial del llenguatge oral sense que entri en joc el processament superior, evitant la suplència mental per a la percepció.

 

Es realitza una escombrada des de l'octava més baixa (50-100 Hz), fins l'octava més alta (6.400-12.800 Hz). Cada logotoma es filtra en els límits de la seva octava, en la seva banda de freqüències, i es va incrementant el volum de sortida (intensitat) fins que la persona percep l'estímul. Així es determina l'intensitat per als diversos sons del llenguatge, dins de les bandes de freqüència en que resulti més òptima l'audició per cada persona en particular. 

 

Com es pot deduir, la persona que manipuli aquest aparell ha de tenir una sòlida formació en relació amb la sordesa i l'utilització de fenòmens acústics.


Imatge 3. taula dels logotomes utilitzats durant l'audiometria verbotonal, les seves octaves optima'ls i la comparació amb les freqüències utilitzades durant l'audiometria tonal. Cada logotoma ha estat filtrat a través d'una zona freqüencial que cobreix una octava.


El mètode verbotonal no mesura la sensibilitat en una freqüència, per què la forma de la optimal per al so és l'octava (Gajic 1985, 39). 


CONCEPTE DE CAMP ÒPTIM DE L'AUDICIÓ (CO)


Per entendre l'audiometria verbotonal, abans hem de dominar la nomenclatura que es fa servir al respecte quan es treballa amb el SUVAG i que vol dir camp òptim de l'audició.


La nomenclatura específica que cal saber principalment quan treballem amb l'aparell SUVAG és:


UD = LLindar de detecció

TD = Llindar de molèstia

MCL = Llindar de confortabilitat

CD = Canal directe

LP = Filtre passa-baixos

HP = Filtre passa-alts

fc = freqüència de tall

PENTE - dB/oct = Pendent d'atenuació per octava

Dinàmica de l'audició: és la distància en dB (intensitat), entre el llindar de detecció (UD) i el llindar de molèstia.

 

Tot ésser humà té unes capacitats auditives determinades. El rang de freqüències audibles en un normoient se situa aproximadament entre  20 Hz i 20.000 Hz. És evident doncs, que una persona amb pèrdua auditiva tingui un rang auditiu menor i per tant, el seu camp òptim d'audició vindrà determinat pel tipus de pèrdua auditiva que tingui (lleugera, moderada, etc.).   


Imatge 4. Representació gràfica del camp auditiu en l'home o corba de Wegel.


Cal també comentar, que a vegades, en persones amb pèrdua auditiva, existeix el que anomenem discontinuïtat auditiva, que vol dir que podem trobar freqüències greus i agudes conservades, però les freqüències centrals, importants per la parla i el llenguatge, es troben reduïdes i poden ser molestes per l'hipoacúsic quan provoquem l'estímul. Amb el SUVAG, podem fer desaparèixer aquestes freqüències i millorar la resposta.

 

Imatge 5. Representació gràfica de la discontinuïtat en freqüència. Podem seleccionar les freqüències les quals provoquen molèstia al pacient i eliminar-les. Es pot veure com hem tret les freqüències centrals utilitzant diverses freqüències de tall (fc).

 

Per a trobar el camp òptim utilitzarem els logotomes (síl·labes/paraules sense significat): "mu mu la la si si".


El procediment és el següent:


1. Començar amb un filtre passa-baixos (LP) amb la freqüència de tall 1 kHz, pendent d'atenuació 60/65 dB, buscant la mínima intensitat o llindar de detecció (UD). Seguidament busquem la major intensitat que suporta o llindar de molèstia (TD). Continuem amb les freqüències de tall inferiors i enllestim amb les més altes. En totes elles busquem l'UD i el TD.


2. A continuació, passem al filtre passa-alts (HP) amb la freqüència de tall de 2 kHz, pendent d'atenuació 60/65 dB i busquem el UD i el TD. Continuem amb les següents freqüències de tall i busquem l'UD i el TD en cada una d'elles.


3. Tot seguit, combinem els dos filtres: el LP i el HP, segons els resultats obtinguts anteriorment.


4. La major distància numèrica entre UD i el TD, és a dir, major rang dinàmic d'audició (major zona d'intensitat/volum). Aquest serà el camp òptim d'audició del subjecte.


Imatge 6. Graella utilitzada per a la realització de l'audiometria verbotonal.


Imatge 7. Estimulació del llenguatge a partir del SUVAG. 


Vídeo a on es mostra la utilització de SUVAG com a instrument diagnòstic i d'intervenció.


Bibliografia


Tolosa Cabani, Ferran; Montoya Abad, Brauli; Dols Sala, Nicolau;  Ramis Vidal, M. Magdalena; Material lingüístic en català per a exploracions logoaudiomètriques, Universitat de les illes balears i Conselleria d'Educació i Cultura; Govern de les illes balears, 2000.  

 

Carl W. Asp, Ph.D.; Guberina, Petar; Pansini, Mihovil; Verbotonal Method for Rehabilitating People with Communication Problems, New York, 1981.


Apunts I Nivell de metodologia Verbotonal, Colegio la Purísima de Zaragoza, 2015.

 

http://www.ceesordosjerez.es - Unidad de implantados cocleares

 

http://www.suvag.com/ - Pàgina oficial del SUVAG